Batchillerato

Emèrita Augusta




Orígens i evolució

Al voltant de l'any 25 a.C, Octavi August va ordenar fundar al sud-oest d'Hispània, la colònia d'Emerita Augusta ,actual Mèrida, a un legat anomenat Publi Carisio, amb l'objectiu d'assentar als veterans emeritans de les legions V Alaudae y X Gèmina que van lluitar a les guerres Càntabres. Es van ubicar en un poblat ja existent a canvi de donar-losla categoria de ciutadans romans als antics pobladors. Volien controlar les poblacions indígenes.

Aquesta ciutat estava a Lusitània, una de les tres províncies d'Hispània. Les raons de la fundació van ser perqué era un lloc estratègic, ja que estava situat entre dos munts i això protegia la ciutat dels enemics i del vent, funcional i econòmic. Emerita va heretar característiques similars aMetellinum (Medellín), ja que aquesta va tenir una bona situació i va gaudir de bon prestigi.

Emèrita tenia una ubicació perfecta, a l'estil de les ciutats-pont romanes (Còrdoba, Toulouse), i situada al marge del riu Guadiana, sobretot va arribar a tenir gran importància per el punt de trobada de dues vies principals de comunicació importants, la Via de la Plata , de nord a sud, i la que unia laciutat Complutum amb Olisipo, d'est a oest. La ciutat comptava amb uns turons laterals, que eren fundamentals per a la construcció d'edificis encara conservats, com ara el teatre, l'anfiteatre i el circ. Encara que estava situada en una zona poc romanitzada i envoltada de tribus: Vettones , Túrduls, i Lusitans, al poc temps va ser una gran ciutat amb qüasi 50.000 habitants.

El territoridependent d'Emerita era d'uns 20.000 km quadrats(que correspondrien amb l'actual mesura de l'actual Badajoz), i era ric en recursos naturals : matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i abundància en aigua. Emerita va pasar a ser capital de la província de Lusitània al 15 a.C. Es va transformar durants els segles I i II d.C en una gran ciutat monumental, que comptava amb tots els edificis, espaisi serveis propis d'una gran ciutat romana.

Des de finals del s. III i el s.IV la ciutat va experimentar renoves gràcies a la bona administració de Dioclecià, fet que la va convertir en la capital de Diòcesi de les Hispànies i una de les ciutats més importants del món romà . Es crearen diversos edificis públics, noves mansions urbanes i es van enriquir les vil·les rurals.

Al s. V d.C elspobles germànics volien apoderar-se d'Emerita.. A mitjans de s. VI Emèrita va ser capital del regne visigot , però la cort es traslladà a Toledo. El fet que quedés la ciutat sense cap poder polític va fer que els bisbes metropolitans de la ciutat s'adherissin al càrrec, això va comportar la costrucció i restauració de basíliques, monestirs, escoles i hospitals. La importància de la ciutat va seguirfins i tot després de la invasió dels àrabs, fins a la fundació de Badajoz a l'últim terç del segle IX.

Urbanística

La ciutat presentava un model de planta hipodàmica: hi havia dos carrers principals, el cardo i el decumanus, a partir dels quals s’organitzava la resta de la ciutat.
Era una ciutat envoltada per una muralla de tram irregular, per raons topogràfiques, amb torres de defensade planta circular, ja que estava envoltada de pobles indígenes.La muralla tenia quatre portes d’entrada que corresponien a les sortides dels dos carrers principals. La seva estructura consisteix en dos murs de “opus incertum” o de “opus quadratum”, segons la zona, amb un farcit de pedres i terra barrejades amb cal. Actualment queden restes de 5 portes i de 7 torres.

Hi havia dos fòrums:

-Elprovincial, ja que era capital de província. S’hi accedia per l’arc de Trajà, que estava recobert de marbre. En aquest fòrum hi havia edificis destinats a l’administració de la província. S’hi van trobar restes d’un temple dedicat al culte imperial.

-El municipal, on es resolien els assumptes locals. Es trobava en l’encreuament dels dos carrers principals i estava pavimentat amb lloses de...