batx

UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES
Capítol nº 6

Jesús Tuson considera que si una persona es pensa que la seva llengua és la normal i que a més no reconegui
que hi ha altres lengües en elmón, és perquè o és una persona sense educació, la qual cosa vol dir que és
ignorant, o és que mai li han dit que existeixen altres llengües a part de la seva. Per això, l'autor d'aquest llibre
no estàd'acord amb la denominació, de llengües rares, que se li donen a algunes llengües ni tampoc amb què
es posin etiquetes a la resta de llengües, perquè aquelles llengües rares també tenen, per exemple,vocals,
consonants, oracions amb noms, verbs, adverbis, pronoms...totes tenen les mateixes estructures oracionals, no
hi ha excepcions amb cap llengua.
Totes les llengües existents tenen lamataixa finalitat, la de donar pas al diàleg entre els parlants. Podem dir de
la llengua ioruba que té uns setze milions de parlants i que es localitza a Nigèria, aquesta llengua també té
estructuraoracional i utilitza un mecanisme morfològic de derivació, és a dir, és una llengua normal, com la
resta.
En conclusió, no tenim perquè criticar o etiquetar les altres llengües, hem de deixar−lescontinuar amb la seva
forma i estructura, a més, si ens comparam amb els parlants ioruba treïm la conclusió de què som tan normals
com ells, o sigui, utilitzadors de la llengua com a mitjà de comunicació.Capítol nº 7

Una de moltes coses que tenen en comú les lengües, és que els seus parlants consideren la seva llengua com si
fos part de ells, com si fos de la seva pertinença, com si estiguéssinparlant de sabates, roba, cotxes...però, a
diferència d'aquests objectes, la llengua és imprescindible a les nostres vides i no podem deixarla com
qualsevol dels altres objectes anteriors. De vegadesalguns diuen que la seva llengua és la més fàcil de totes
perquè per a ells la seva llengua és la més còmoda, musical i entenedora de totes les llengues, però que més
poden dir si, al cap i a la...