Batxillerato

Història d’Espanya

Des de l’aparició d’Espanya (12 de setembre de 1714) i durant el s.XIX aquesta es troba en una situació complexa on el centre acumula tot el poder polític amb una gran decadència econòmica (economia endarrerida), demogràfica (societat rural d’antic règim) i en política internacional. En aquest context, Catalunya, que ha perdut tot el poder, comença una creixement econòmic iun desenvolupament capitalista comparable als països capdavanters d’Europa (més tard el País Basc, Madrid i Màlaga).
A Espanya durant l’etapa contemporània es produeix una lluita violenta entre la dreta i l’esquerra i apareix una nova visió de l’estat centralista a la perifèria (primer Catalunya i després el País Basc) on gran part de la població no vol un model d’estat centralista amb unaestructura economicosocial d’antic règim, doncs no respon a les necessitats de la seva societat. Això fa que aquestes regions vulguin més grau d’autogovern o la independència.
Durant el s.XIX es produeixen 3 guerres civils i l’any 1936 comença una guerra civil que marcarà la historia del país durant tot el s. XX. Al final de la dictadura (1975), amb el període de transició i la creació de l’estat deles autonomies semblava que es podien superar els conflictes entre dreta i esquerra i el desig d’independència, però no és així.
La constitució de 1978 sembla que soluciona els conflictes entre dreta i esquerra (que es mantenen dins la política parlamentaria o en els mitjans de comunicacions) , però no posa fi al conflicte entre l’Estat i les nacionalitats històriques. El que si ha canviat és elconcepte del nacionalisme perifèric impulsat pels dos grans partits estatals i els grans mitjans de comunicació (la brunet mediàtica). Durant el s.XX el nacionalisme català ha representat una visió modernitzadora i democràtica d’Espanya. L’Estat afirma que ells representen la modernitat amb el seu patriotisme i que totes les reivindicacions en contra de la unitat del país basades en concepteshistòrics anteriors a la constitució de 1978 han perdut la modernitat i són localistes.
La història d’Espanya del s.XIX està marcada per guerres constants. Comença amb la Guerra del Francès a principis de segle i continua amb 3 guerres civils entre absolutistes i liberals, les guerres on es perd l’imperi espanyol a Amèrica, les guerres colonials al nord d’Àfrica i dos guerres que portaran laindependència de Cuba. A més cal destacar la presència de l’exèrcit en la vida política, doncs aquest farà cops d’Estat (pronunciaments) constantment.
L’Espanya del s.XIX és un fracàs en la formació del nou estat liberal, en la implantació del capitalisme i el creixement econòmic i en l’evolució pacífica de la societat cap als nous models industrials i de masses.


A la recerca del temps perdut: els.XIX espanyol fins la restauració
Durant el s.XVIII els borbons intenten fer reformes econòmiques perquè es produeixi un creixement econòmic. El resultat és insignificant i al 1789 esclata la Revolució Francesa, Carles IV fa tancar les fronteres per evitar el contagi però en pocs anys les idees arriben a les tropes franceses. L’any 1808 les tropes napoleòniques entren a la Península per ocuparPortugal però el fill del rei (futur Ferran VII) aprofita la situació per fer un cop d’Estat contra el seu pare, però no triomfa. Napoleó fa que els borbons marxin a Baiona i allà els obliga a abdicar i envia a tota la família reial a l’exili. Amb tot això, Napoleó anomena al seu germà Josep rei d’Espanya.
La monarquia de Josep I Bonaparte regna amb l’estatut de Baiona (règim de Carta Otorgada) iprovoca la revolta del poble espanyol i l’inici de la guerra contra els francesos. En mig de la guerra només Cádiz resisteix ja que a la badia d’aquesta ciutat la flota anglesa impedeix l’atac francès i es crida al representants del poble perquè es reuneixen a Cádiz i redactin una constitució, la PEPA que serà proclamada el 19 de març de 1812. Els que redacten la PEPA no representen a la...