Batxillerato

7. L’Edat dels Metalls a la Península i a Catalunya.
Cap al III mil·lenni aC. la metal·lúrgia del coure es va estendre per tota la Península. Els jaciments es caracteritzen per els estris metàl·lics i els poblats amb estructura urbana, com el de Los Millares, i enterraments col·lectius.
El megalitisme i la cultura del vas campaniforme feta de ceràmica, a assolit una gran difusió.
ACatalunya, l’ urbanisme no va arribar fins a l’Edat del Bronze i l’Edat de Coure es considera una fase de transició entre el Neolític i l’Edat dels Metalls.
En aquest període es van desenvolupar cultures que coneixien a la metal·lúrgia del bronze, com la d’El Argar, amb poblats fortificats i enterraments individuals.
A Catalunya les troballes més importants són els dipòsits de bronze, acumulacionsd’objectes d’aquest metall, com el de Llavorsí.
Al fina de l’Edat de Bronze es va produir una major sedentarització de la població, i van aparèixer els poblats de pedra, com el de Genó, i el del Barrac de Gàfols.
La metal·lúrgia del ferro va anar lligada a l’arribada dels pobles indoeuropeus i de pobles mediterranis navegants (fenicis, grecs i cartaginesos).
Els pobles indoeuropeus van introduir unnou rituals funerari d’incineració, que es coneix com a camps d’urnes i es present al territori català. Les cendres s’introduïen en una urna de ceràmica que enterraven.
També es van estendre els poblats amb una estructura urbana més complexa, com el dels Vilars d’Arbeca. Se situaven a prop d’un riu o en una elevació de terreny i estaven envoltats de muralles i fortificacions.
Els habitatges esconstruïen adossats i ordenats al voltant d’una plaça; s’han trobat restes d’edificis comunals i de reunió.






4. El Neolític: la producció d’aliments
Fa uns 10 000 anys, la implantació i de la ramaderia, fa que comenci la producció d’aliments. Aquesta nova etapa de la història rep el nom de Neolític.
Observant els fenòmens de la naturalesa al llarg dels segles van aprendre que lesllavors sota terra germinen i començaren a conrear i llegums. Va ser l’origen de l’agricultura.
Observant els animals del seu voltant van aconseguir domesticar-los; va sorgir la ramaderia. Els primers van ser les cabres, les ovelles i els porcs.
Les noves tasques van fer necessari fabricar eines especialitzades. La invenció d’una tècnica, el poliment de la pedra, ve fer possible la fabricaciód’eines com l’aixada.
La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica. Van aprendre a modelar el fang i a coure’l a temperatures elevades.
La fabricació de xarxes i l’entrecreuament de fibres (cistelleria) va ser els primers passos per aprendre una nova activitat: teixir. Per elaborar vestits i abrigalls feien servir un fus, i un teler, quefacilitava el trenat d’aquests fils per elaborar un teixit.
La utilització de pedres va comportar el desenvolupament de la mineria.
L’agricultura i la ramaderia va començar en una zona de l’Orient Pròxim regada pels rius Tigris i Eufrades, que coneixem amb el nom de Creixement Fèrtil. També van sorgir simultàniament en altres zones. El Neolític es va escampar per Europa. Va arribar a través delMediterrani i,remuntant el curs dels rius, va arribar fina a l’interior del continent.













5. L’ Edat dels Metalls
La metal·lúrgia es va iniciar a l’Orient Pròxim cap al V mil·lenni a.C. El primer metall va ser el coure, era molt tou i es deformava ràpidament.
Uns quants segles més tard amb la barreja del coure i estany van descobrir el bronze (3 000 anys), metall dur itallant que podia substituir a la pedra. Amb el bronze es fabricaven objectes i armes.
Cap al II mil·lenni a.C. es començà a treballar el ferro, un metall mal·leable, dur, resistent i molt apte per fabricar armes i eines.
Primers estris obtinguts picant el metall en fred. La verdadera metal·lúrgia va sorgir amb la forja, escalfant el metall es podia modelar millor.
El procés de fosa fa...