batxillerato

La pneumònia, coneguda popularment com a pulmonia, és una malaltia infecciosa que afecta els pulmons i que està causada per determinats gèrmens (bacteris, virus o fongs) o per la inhalació accidentald'un líquid o una substància química. El pneumococ és el bacteri causant de la pneumònia més freqüent, el qual pot provocar inflamació i excés de secrecions.
Els pulmons tenen dues parts principals:les vies aèries (arbre bronquial) i els alvèols (sacs alveolars). Quan respirem, l'aire es mou a través de les vies aèries i dins dels alvèols. Des dels alvèols, l'oxigen va a la sang mentre quel'anhídrid carbònic en surt. Quan es té pneumònia els alvèols s'inflamen (s'irriten i s'inflen) i s'omplen de líquid, de manera que es fa difícil respirar.
Les persones amb més risc són les majors deseixanta cinc anys, les menors de dos  i les que tenen algun problema de salut. En criatures, és una de les infeccions més comunes de les vies respiratòries baixes. La pneumònia pneumocòccica també ésmés freqüent i greu en les persones amb malalties pulmonars i cardíaques cròniques i les que pateixen insuficiència renal, diabetis i malalties que produeixen immunodeficiències (sida, per exemple).
Elssímptomes de la pneumònia van ser descrits per Hipòcrates (aprox. 460 aC – 370 aC):
La peripneumònia i les afeccions pleurítiques s'han de considerar així: si la febre és aguda, i si hi ha dolor aqualsevol dels costats, o ambdós, i si durant l'expiració hi ha tos, i l'esput expulsat és d'un color blanquinós o lívid, o prim, escumós i recarregat, o té qualsevol altre caràcter diferent del'habitual... Quan la pneumònia està al punt més alt, el cas no es pot resoldre si no és purgat, i és dolent si té dispnea, i orina que és prima i acra, i si surten suors del coll i el cap, car aquestessuors són dolentes, car procedeixen de la sufocació, les raneres, i la violència de la malaltia que està imposant-se.[1]
Maimònides (1138–1204 dC) observà: "Els símptomes bàsics que es donen en la...