Baudelaire I Les "Fleurs Du Mal"

BAUDELAIRE I “LES FLEURS DU MAL

Baudelaire assumí pertànyer a una època diferent de la que fins aquell moment s’havia viscut, on el medi on es vivia, les persones, la seva manera de ser i de relacionar-s’hi, havia canviat. Calia viure aquesta modernitat amb les seves conseqüències.
Al s. XIX els límits dels gèneres literaris estaven molt ben delimitats, i el correcte (artísticamentparlant) era mantenir-se dins les formes establertes. Charles Baudelaire va saltar-se aquests límits pel que fa les tècniques, amb una ruptura formal de la poesia, dels materials i dels temes, no mantenint-se en l’obligació de les formes clàssiques i trencant amb els temes propis de la literatura.
Els temes de Baudelaire es troben dins la metròpolis: la seva vida moderna i la gent que ocupa aquestespai. Ja no hi ha exaltació de la vida rural ni escenes de galanteig, no parla de grans fets històrics ni narra viatges.
El canvi social que es produeix de la vida industrial envers la vida rural, fa que la gran ciutat, la seva vida moderna i la gent que ocupa aquest espai, delimitin la temàtica de Baudelaire.
La multitud, però, estarà formada d’individualitats idèntiques entre elles, senseidentitat pròpia, i l’artista és un subjecte que intenta fugir d’aquestes masses i la vida metropolitana. Com a conseqüència sorgeix la figura del Dandy, que es reafirma diferent de la massa i observa i retrata el millor i el pitjor d’aquesta vida monòtona de masses.
Amb els seus poemes, Baudelaire començà a fer palès el malestar de l’individu dins la societat. Es començà a apreciar la modernitat ambalguns canvis com:
- Concepte de pecat. L’home modern no considerava pecat el no tenir cura de la norma estricta de la moral, sinó la submissió d’un present sense novetat encallat en el tedi (tal com ho fa constar Baudelaire al final de la dedicatòria Au lecteur).
- Concepte de temps. En la modernitat el temps no té referències externes (així com l’època clàssica tenia un lloc enl’eternitat). És el present sense relació amb el passat i el futur: És senzillament l’instant. Així deslligat de vivències i sense fonaments el present només es refereix a ell mateix i a les seves qualitats. Quan es vulgui fer que el moment present sigui etern per gaudir-lo i eternitzar-lo, un dels camins per aconseguir-ho és la poesia.

Baudelaire tenia fixació per la bellesa, i la seva faceta de críticd’art va fer que tot meditant sobre la música, pintura i poesia d’artistes que el fascinaven, arribés a formar-se estèticament, aconseguint la pròpia visió del treball de creació de l’artista modern.
En trobar el seu lloc refusarà el corrent realista per tenir consideració a la veritat abans de la bellesa, per imitar fidelment a la naturalesa (ja que no és una operació creadora sinó de reproducció), iperquè limitant-se a observar per reproduir, l’artista deixa de sentir i pensar.
Ell se situa en el corrent del Romanticisme però fent-ne una altra lectura donant prioritat a la força de l’ànima, a la vegada que donava més importància a la intuïció i la imaginació.
Mostra una constant insatisfacció, una necessitat d’exotisme, una rebel•lia que pren forma en el dandisme refinat, i descriu ambuna atmosfera que embolcalla als éssers i situacions humils i escabroses de la vida quotidiana.
La intuïció i imaginació individual que reivindica com a estètica romàntica de l’home modern, té els següents aspectes:
1. Fuig de l’art acadèmic que considera impersonal
2. L’art no pot estar al servei d’una moral o d’una teoria filosòfica.
3. L’apreciació de la bellesa no pot estar sotmesa a normesni criteris acadèmics ni a procediments d’una Escola.
4. L’element formal de l’obra ha d’evocar un estat de l’ànima i mostrar la bellesa que hi ha a l’entorn dels éssers i les coses.
5. A l’altra banda d’una poesia al servei d’un ensenyament moral o social, Baudelaire defensa una poesia centrada en l’expressió i la búsqueda d’una sensació de bellesa.
- Treball organitzat de l’artista (no...