BEARN O LA SALA DE LES NINES

Alba Vives

BEARN O LA SALA DE LES NINES, LLORENÇ VILLALONGA



Llorenç Villalonga i Pons va néixer a Palma (Mallorca) l’1 de març de 1897 i va morir el 27 de gener de 1980. Fill de MiquelVillalonga Muntaner, que era militar, i de Joana Pons Marquès.
Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, Barcelona i Múrcia, on es va especialitzar en psiquiatria.
A l’avantguarda estètica delsanys vint i trenta escrivia per el diria El Día, de Palma, de política i sobre cultura, de d’un punt de vista anticatalanista i més tard va publicar uns quants contes sintètics, tots els escrits estansignats amb el pseudònim de Dhey, que va utilitzar també en les seves primeres obres.


Va obrir un consultori a Palma, el 1927, i poc després a la Clínica Peñaranda.
Del 1930 al 1934 ocupava el càrrecde secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears, paral·lelament comença a treballar a l’Hospital Provincial i poc després passa a l’Hospital Psiquiàtric, però la seva passió continuo sentla literatura.

Vilallonga va escriure aquesta novel·la a la postguerra, on va seguir el moviment literari del naturalisme que va evolucionar cap a la novel·la psicològica.

En la introducció trobem lapresentació que es una carta dividida en dues parts, escrita per el Joan dirigida al seu amic Miquel. Li escriu perquè necessita que li doni un consell, ja que l’última voluntat de Don Toni era queles seves memòries fossin publicades.

Sota la influencia del Faust, la primera part de la vida de don Toni, correspon quan ell no vol perdre el temps i vol aconseguir l’eterna joventut. Ell vent laseva ànima al diable per anar amb la seva neboda Xima a París, ja que estava separat de la seva dona per haver tingut algunes aventures extramatrimonials. Es una època una mica turmentosa. En el finald’aquesta part surt la tornada de Xima a Bearn, demanat-li al seu oncle que torni amb ella a París.
Ell li diu que no perquè s’ha adonat que l’eternitat no s’aconsegueix si no es fixa el temps....