bebe

1.SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ.
1.1. Un nou sistema polític.
-Els conservadors espanyols estaven satisfets per la Restauració Borbònica, perquè esperaven que amb la nova monarquia tornés l’estabilitat política i fi a les revolucions democràtiques i socials.
-Cànovas va fer un nou model polític amb dos objectius:
1.Elaborar constitució que vertebrés un sistema polític (bipartidisme).2.Pacificar el país (fi a la guerra de Cuba i conflicte carlí).
-Primera mesura política: convocatòria d’eleccions per a unes cortsconstituents (sufragi universal)
Constitució 1876
-Mostra el liberalisme doctrinari, caracteritzat per el sufragi censatari i la sobirania de corts i reis. Caràcter conservador amb valors tradicionals “monarquia, religió i propietat”.
- monarquia: podermoderador. Institució superior, permanent i al marge de decisions polítiques.
- Corts Bicamerals: -senat i senadors, dret propi o vitalici. –Congrés de diputats/electiu. –Llei del 1878 va establir el vot censatari: disminueix el número d’electors catalans (més tard van aprovar el sufragi universal masculí).
-Proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat.
-Declaració de drets (no concret, tendia arestringir: drets d’impremta, expressió, d’associació i de reunió).
Bipartidisme i torn pacífic.
-Bipartidisme: Alternança de poder dels dos grans partits ( liberal i conservador), renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per accedir al govern.
-Torn pacífic: Garantia l’estabilitat institucional. Alternança en el govern dels dos partits dinàtics. La formació del govern no depenia deltriomf de les eleccions, sinó de la decisió del rei en funció de: - crisis política. – Desgst en el poder del partit governant. Fi de la intervenció militars en la vida política.

1.2.La fi dels conflictes bèl·lics.
Estabilitat del règim afavorint la fi de les guerres carlina i cubana.
-1875 l’ofensiva de l’exèrcit liberal va expulsar els carlins de Catalunya, Valencia i Aragó. Més tard PaísBasc i Navarra, amb conseqüència (de la derrota Carlina) va ser l’abolició del règim foral. 1878 estipula el sistema de concerts econòmics (havien de pagar anualment a l’administració central una quantitat determinada).
-1868-1878 fi insurrecció cubana i Guerra dels Deu Anys.
-1878: signa la pau de Zanjón que incloïa l’abolició de l’esclavitud, reformes polítiques i administratives amb les querepresentava Cuba a les corts espanyoles.
-1879: nou conflicte-Guerra Chiquita per l’incompliment de les reformes.
-1895: insurrecció posterior a la Guerra Chiquita.

2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER
2.1 Els partits dinàstics
Cànovas: partit alfonsí, que durant el Sexenni defensà la restauració monàrquica, en el partit liberal conservador, que agrupava els grups polítics mésconservadors (menys els carlins i els integristes) i va ser anomenat simplement Partido Conservador.
Sagasta: Sorgeix perquè el projecte bipartidista necessitava un altre partit de caràcter més progressista, esquerra dinàstica. Englobava progressistes, unionistes i alguns republicans moderns en el Partido Liberal Fusionista, conegut com Partido Liberal.
Con i lib: Partits de minories, de notables,amb unes bases socials que es nodrien principalment de les elits econòmiques i de la classe mitjana benestant. Defensaven la monarquia, constitució, propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista. En la seva actuació política els conservadors s mostraven inclinats a l’immobilisme , proposaven un sufragi censatari i la defensa de l’Església i de l’ordre social. Elsliberals eres partidaris del sufragi universal masculí i d’un reformisme social més progressista i laic. (LA TABLA ES ESTO)

L’estabilitat institucional era l’objectiu que volien assegurar a partir de l’alternança regular en el poder entre les dues opcions dinàstiques. Quan el partit de govern tenia un procés de desgast polític i perdia la confiança de les corts, el monarca cridava el cap del...