Bellas Estrellas
Els estels, quan han consumit el combustible que les fa brillar, és a dir l’hidrogen, s'expandeixen i formen una geganta vermella augmentant la sevaràdio en desenes o centenars de vegades. Al centre d'una geganta vermella queda un nucli molt calent que es contreu i forma un astre molt dens, una nana blanca; el vent ardent que emet aquest centrexoca contra les capes exteriors de l'astre, l'atmosfera estel·lar expandida, i crea unes belles estructures filamentoses que es diuen nebuloses planetàries.
Això mateix passarà al Sol, que és l’estelprincipal del nostre sistema, però s’estima que succeirà d’aquí uns 5.000 milions d’anys.
El telescopi espacial de rajos X Chandra, de la NASA, està fent un rastreig d'aquests bells objectescelestes, en el veïnat del Sistema Solar i els científics autors de les observacions presenten ara els resultats a al revista The Astronomical Journal.
En les imatges obtingudes, les emissions en rajosX rebudes pel telescopi Chandra es distingeixen en color porpra, mentre que les emissions en llum visible captades pel Hubble (un telescopi robotitzat llançat el 1990) estan acolorides en vermell,verd i blau.
“La radiació difusa en rajos X que s'aprecia en aproximadament el 30% de les nebuloses planetàries del nou rastreig del Chandra es deu a les ones de xoc provocades pels vents ultraràpids en xocar amb les capes de l'atmosfera estel·lar despresa”, explica la NASA en un comunicat. En la meitat d'aquestes nebuloses estudiades es distingeix una font puntual de rajos X al centre.COMENTARI PERSONAL
Aquest article escrit per la periodista Alícia Rivera ens dona una idea de la darrera etapa de la vida de les estrelles, agafant com a mostra les imatges captades per dos delstelescopis més importants (Hubble i Chandra).
He escollit treballar aquest article perquè el tema de l’univers és un tema que m’agrada i em fascina alhora, i he pensat que era un article molt adient....
Regístrate para leer el documento completo.