Belle Epoque
Páginas: 10 (2374 palabras)
Publicado: 13 de octubre de 2012
Període de la Belle epoque.
La societat de l’època es sent identificada amb el progrés. Apareixen les teories de froid i Einstein. Es respira optimisme.
1907. Picassó, cubisme, senyoretes d’avinyó.1909, el futurisme a itàlia. Al 1905 apareix l’xpressionisme a alemanya. Es comencen a forjar les primeres avantguardes. Imatge de Manray, imatge de dona-violoncel.
Bohemia cubista, influènciesde post-impressionistes com el lautrec.
PRIMERA GUERRA MUNDIAL. 1914-1918
El cubisme:
No tots els moviments van viue aquest esdeveniment de la mateixa manera. Per exemple el cubisme, va ser un dels moviments mes afectats per la primera guerra mundial (es dissol per la guerra, i fins que no acaba, no es recupera).
A picasso, 1914, tenim un arlequí cubista amb cara. Al 1917, torna arecuperar la figuració (banyistes-1918). El moviment cubista va ser molt saccejat. No torna a consolidar-se, cadascú seguirà, però no tornara a unir-se, com a la belle epoque.
El futurisme:
El futurisme viu la primera guerra mundial d’una manera diferent. Els futuristes, despres de la aguerra, no només no es sepren, sinó que es consoliden mes com a grup. Ells defensen l’esclat de la guerra.Els futuristes defensen l’esclat perquè volen un canvi radical, y la guerra podria aportar aquest canvi. Arrasar amb tot per crear cosa nova.
Els futuristes tracten el tema de la política, de l’anarquisme, dins d’una estètica que ells prenen com a testimoni del cubisme, però aporten dinamisme, per reflectir la modernitat, la maquina.
L’Expressionisme Alemany:
Trobarem intel·lectuals, itrobarem a gent amb angoixa. Suposa un trencament. Obra de Christian krof, “la guerra”. El cas mes peculiar es el de Kitchner, un artista que abans de l’esclat de la guerra, representa el berlin cosmopolita, 1913, els carrers de berlin. Kitchner, “artilleros, 1915”, ells va ser un soldat, y representa angoixa, tot i que son soltats alemenyas que es duchen. L’autoretrat del kitchner, ellss’autoretrata vestit de soldat alemany, però la ma dreta la te ampotada. Ell simbolitza com la guerra li amputa la seva creativitat. Fa alusion als efectes del conflicte.
Otto dix, artista de l’objectivitat, te una sèrie de dibuixos que fa al·lusió a escenes reals que va viure en primera persona a la guerra. Mostra escenes violentes de la guerra.
Dadaisme:
1916. parlem de la suïssa neutral, d’unperíode en el qual emigren molts artistes que no se sentien identificats amb el conflikte belic, buscant una alternativa no bèl·lica.
Max erns, es dibuixa en la seva trinxera com a soldat alemany.
PERIODE D’ENTREGUERRES. 1919-1939
S’acaba un conflicte que no ha servit per res, tan sols pèrdues humanes i econòmiques.
Cultura del pessimisme:
Hi ha una reflexió respecte si la primera guerramundial havia tingut algun tipus de sentit. Trobem als dadaistes, que fins a principis dels 20 segueixen vigents. La resposta dels artistes dades respecte si la guerra havia tingut sentit, apareix l’absurditat. Els dades des de l’àmbit del atzar, i els surreals des de l’àmbit de l’inconscient.
Max Erns, “el barret no fa l’home”, fa al·lusió a la inestabilitat, a la critica de l’ordre burgès,que no a desaparegut després del conflicte. Els barrets eren icones usats per fer al·lusió a la burgesia.
Surrealisme precoç:
Max Erns, fa “la dona ascilant”, barreja dada y surreal.... absurditat des del somni, l’inconcient, l’erotisme. La resposta és buscar un tipus d’art que sembli absurd.
Urinari de Duchamp, amb el seu readymade. Gests provocador. Absurditat artística.
Miró, 1924“carnaval d’arlequí”. Inicis del Surrealisme. El que signa el manifest del 1924 surrealosta, va ser joan miró. Joan miró sempre estarà molt ben considerat dins del grup dels surreals. Dalí va ser expulsat.
Polarització política:
Dos bàndols; feixisme i comunisme.
Arista mexicana vinculada al surrealisme, es la fridah Kaloh. “Moises nucli solar” 1940. Mostra els dos bàndols (marx,...
La societat de l’època es sent identificada amb el progrés. Apareixen les teories de froid i Einstein. Es respira optimisme.
1907. Picassó, cubisme, senyoretes d’avinyó.1909, el futurisme a itàlia. Al 1905 apareix l’xpressionisme a alemanya. Es comencen a forjar les primeres avantguardes. Imatge de Manray, imatge de dona-violoncel.
Bohemia cubista, influènciesde post-impressionistes com el lautrec.
PRIMERA GUERRA MUNDIAL. 1914-1918
El cubisme:
No tots els moviments van viue aquest esdeveniment de la mateixa manera. Per exemple el cubisme, va ser un dels moviments mes afectats per la primera guerra mundial (es dissol per la guerra, i fins que no acaba, no es recupera).
A picasso, 1914, tenim un arlequí cubista amb cara. Al 1917, torna arecuperar la figuració (banyistes-1918). El moviment cubista va ser molt saccejat. No torna a consolidar-se, cadascú seguirà, però no tornara a unir-se, com a la belle epoque.
El futurisme:
El futurisme viu la primera guerra mundial d’una manera diferent. Els futuristes, despres de la aguerra, no només no es sepren, sinó que es consoliden mes com a grup. Ells defensen l’esclat de la guerra.Els futuristes defensen l’esclat perquè volen un canvi radical, y la guerra podria aportar aquest canvi. Arrasar amb tot per crear cosa nova.
Els futuristes tracten el tema de la política, de l’anarquisme, dins d’una estètica que ells prenen com a testimoni del cubisme, però aporten dinamisme, per reflectir la modernitat, la maquina.
L’Expressionisme Alemany:
Trobarem intel·lectuals, itrobarem a gent amb angoixa. Suposa un trencament. Obra de Christian krof, “la guerra”. El cas mes peculiar es el de Kitchner, un artista que abans de l’esclat de la guerra, representa el berlin cosmopolita, 1913, els carrers de berlin. Kitchner, “artilleros, 1915”, ells va ser un soldat, y representa angoixa, tot i que son soltats alemenyas que es duchen. L’autoretrat del kitchner, ellss’autoretrata vestit de soldat alemany, però la ma dreta la te ampotada. Ell simbolitza com la guerra li amputa la seva creativitat. Fa alusion als efectes del conflicte.
Otto dix, artista de l’objectivitat, te una sèrie de dibuixos que fa al·lusió a escenes reals que va viure en primera persona a la guerra. Mostra escenes violentes de la guerra.
Dadaisme:
1916. parlem de la suïssa neutral, d’unperíode en el qual emigren molts artistes que no se sentien identificats amb el conflikte belic, buscant una alternativa no bèl·lica.
Max erns, es dibuixa en la seva trinxera com a soldat alemany.
PERIODE D’ENTREGUERRES. 1919-1939
S’acaba un conflicte que no ha servit per res, tan sols pèrdues humanes i econòmiques.
Cultura del pessimisme:
Hi ha una reflexió respecte si la primera guerramundial havia tingut algun tipus de sentit. Trobem als dadaistes, que fins a principis dels 20 segueixen vigents. La resposta dels artistes dades respecte si la guerra havia tingut sentit, apareix l’absurditat. Els dades des de l’àmbit del atzar, i els surreals des de l’àmbit de l’inconscient.
Max Erns, “el barret no fa l’home”, fa al·lusió a la inestabilitat, a la critica de l’ordre burgès,que no a desaparegut després del conflicte. Els barrets eren icones usats per fer al·lusió a la burgesia.
Surrealisme precoç:
Max Erns, fa “la dona ascilant”, barreja dada y surreal.... absurditat des del somni, l’inconcient, l’erotisme. La resposta és buscar un tipus d’art que sembli absurd.
Urinari de Duchamp, amb el seu readymade. Gests provocador. Absurditat artística.
Miró, 1924“carnaval d’arlequí”. Inicis del Surrealisme. El que signa el manifest del 1924 surrealosta, va ser joan miró. Joan miró sempre estarà molt ben considerat dins del grup dels surreals. Dalí va ser expulsat.
Polarització política:
Dos bàndols; feixisme i comunisme.
Arista mexicana vinculada al surrealisme, es la fridah Kaloh. “Moises nucli solar” 1940. Mostra els dos bàndols (marx,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.