belleza

Bellesa

Bell és el que plau sense interés (sense necessitat d’esser útil ni tampoc agradable o bo) i sense concepte (no és coneixement). És objecte d’una satisfacció necessaria (possa en relacióimaginació i enteniment, les facultats del judici).

Bellesa com harmonia i justa proporció. Claritas, resplandor, gràcia...

Bellesa externa (natural)

Bellesa interna: la bellesa de l’objecteés interna al significat de l’obra. Bell en relació al pensament de l’obra

La Bellesa és per l’art una entre d’altres possibilitats: no és una condició necessaria: és un valor.

Ser jutjat bell noés, ni ha estat mai, el destí últim de l’art.

Valor artístic no és el mateix que bellesa.

La percepció del valor artídtic no és la percepció estètica de la bellesa.

El bon art pot ser lleig.L’excel·lència artística no és sinònim de bellesa. És en relació a l’efecte que vol produïr.
Pot existir un conflicte entre bellesa i certs continguts. (crítics, d’indignació, pietat..) En algunscasos la bellesa pot ser un error artístic (bellesa com consól, idealització hedonisme, enfront la crua veritat). Embelliment (falsificació, voluntat de provocar més atracció de la deguda).

Bellesa:font de gaudi i plaer.

Sublimitat “emoció més forta que la ment és capaç de sentir” Edmund Burke.

La bellesa és en l’objecte. El sublim en la ment de qui contempla (“cel estelat sobre mi i lleimoral dins meu”, Kant)

Història de l’art: lluita estètica entre “l’exaltació en trobar la forma perfecte (bellesa com ideal) i “el desig de destruir la forma, en el que la forma pot ser informe(la destrucció de la bellesa).
Sublim – Idea de que el món no pot satisfer completament l’home i, que per això, no pot suposar un model absolut que imitar

-necessitat de trascendir constantment elsconfins de l’Univers. Desafiament: motiu d’orgull. Continua superació cap el incommensurable. Superioritat de l’esprit humà també en relació amb l’Univers.

Bell. Gaudi d’una harmonia visible o...