ben quiere a anna

E

L

M

I

C

A

L

E

T

G

A

L

À

C

T

I

C

Propostes didàctiques

Assassinat en el Canadian Express
Elaborades per Lluís Miquel Segrelles

(1 )

2

ASSASSINAT EN EL CANADIAN EXPRESS
D

E

S

C

R

I

P

C

I

Ó

Autor: Eric Wilson
Il·lustracions: Joan Arocas i Richard Row
Edicions Bromera / Alzira, 1997
Col·lecció: «ELMICALET GALÀCTIC», núm. 55
Format: 20,5×13 cm, 152 pàgs.
Enquadernació en rústica. Impressió en blanc i negre.
Edat: recomanat, en principi, per a adolescents a partir
de 12 anys, molt especialment perquè amb un llenguatge
amé, sense massa calfaments de cap, permet connectar
amb el món actual dels adolescents, les seues dèries, les
seues inquietuds i la seua manera d’entendre el món.
Tambéserveix perquè els joves lectors comencen a gaudir, des d’un text literari, del llenguatge i de les aventures
pròpies de les novel·les policíaques que hauran vist mil
vegades a la televisió o al vídeo.

RESUM ARGUMENTAL
A l’estació de ferrocarril de Winnipeg, al Canadà, a punt
de pujar al Canadian Express, Tom Austen, un xiquet aventurer i amb ulls de detectiu, és víctima d’una broma del seucompany de classe Dietmar Oban, quan aquest li posa a prop un
paquet que fa tic-tac i que el primer interpreta com una bomba. A poc a poc, comencen a arribar-hi els passatgers i, segons
Tom, tots són sospitosos d’haver col·locat l’artefacte o d’estar
preparant alguna malifeta: un home amb un maletí que duu
lligat amb unes manilles sembla un contrabandista de joies, una

3

dona preciosaamb un home visiblement begut, una velleta
menjadora de galetes... I aplega la nit, i l’hora de dormir a les
lliteres. Però, en aturar-se a l’estació de Brandon, els dos inquiets personatgets hi baixen a fer una volta: una velleta, ben carregada de maletes, els demana que l’ajuden, i a canvi els ofereix
constantment caramels. També hi puja un home gros i baixet.
Un fort crit que ix delcompartiment C els deixa paralitzats, en
el que sembla una disputa conjugal entre la dona bella i el seu
marit. A l’hora del desdejuni, la dona li fa l’ullet, a un Tom
enamoradís, que s’afronta de vergonya. Catherine i Richard
Saks són els noms del matrimoni. Ella presumeix d’haver sigut
actriu i enyora en veu alta el seu pas per Hollywood.
Tom i Dietmar es dediquen a baixar del tren cada vegadaque para en una estació. Són testimonis d’una nova disputa
matrimonial i la senyora Ruggles, la velleta dels caramels, parla
despectivament de l’actriu i l’home del maletí, també ho fa del
borratxo de Richard Saks, perquè diu conéixer-los per un article de premsa. Tom, directament, pregunta a l’home què porta
al maletí, el qual li contesta que «papers que valen més d’un
milió de dòlars».Richard Saks continua emborratxant-se. Tom
es gita i, de sobte, uns crits esgarrifosos esgarren la nit. Salta i,
en arribar al corredor del vagó llit, s’hi paralitza per l’horror.
Davant seu, Richard Saks empunya un ganivet brut de sang,
alhora que plora la mort de la seua princesa.
Una vegada reduït, tots l’acusen de l’assassinat, excepte
Tom, que no les té totes amb ell. Tom agafa el ganivet,l’embolica en un mocador, fins que arriben a la pròxima estació, on
els espera la policia per endur-se marit i muller: l’un, viu, i
l’altra, morta. Abans de lliurar l’arma homicida, Tom la mostra per la finestra a la multitud ansiosa, i hi ha qui entén que el
xiquet és l’assassí. Comença l’interrogatori i tots els detalls acusen Richard com el culpable.
L’endemà tots els viatgers es despertencom d’un malson i
no saben res de la investigació. De sobte, el revisor confessa a
Tom que ell, la nit del crim, no havia estat on havia d’estar,
vigilant a la cadira del corredor, sinó que s’havia gitat. El mateix revisor comença a descriure-li l’escena del crim i destaca
una olor intensa a ametles. Tom sap que aquesta olor és característica dels vòmits d’una persona enverinada amb cianur,...