Benestar subjectiu

Globalització i benestar subjectiu
Globalization and subjective welfare
Eusebi Passarell i Bercial
Pere Tarrés

RESUMEN
Aquest treball vol evidenciar la relació entre la globalització i el benestar subjectiu en el conjunt de la població. Específicament, com aquest benestar pot ser distorsionat per una justícia social no raonable ( per dissociació amb l’entorn real) a partir de lesapreciacions teòriques de diferents autors.

ABSTRACT
This work wants to make evident the relationship between globalization and subjective welfare in the global population. Specifically, how this welfare can be distorted by a social justice which is not reasonable (due to disassociation from the real environment) according to the theoretical insights of different authors

Introducció

Quehi ha mes subjectiu que el benestar?
El concepte de benestar s’entén com la suma del benestar econòmic i el benestar subjectiu .
El benestar econòmic, es fàcilment mesurable extrapolable, quantificable... , tot i els famosos jocs de mans amb els números, criticats pels teòrics (W. Nordhaus y James Tobin Measure of Economic Welfare).
En Simon Kuznets creador de la comptabilitat nacional iNobel d’economia (1971), que va propiciar l’ús del PIB com indicador econòmic, igual que nombrosos autors posteriors, han criticat aquest com sinònim de benestar social. (discurs al congres nord-americà en 1934 i 1962) "National Income and Economic Welfare", 1949

A aquestes mesures matemàtiques cal afegir el benestar subjectiu, que definirem mes endavant, que forma part d’una apreciació personallligada a situacions , comparacions i d’altres condicionants que poden variar, sobretot en base a la informació de la que disposa l’individu , una informació globalitzada, potser tergiversada i no cal dir-ho amb una certa intencionalitat que cal tenir en compte.

“ l’ imaginació adquireix un poder únic en la vida quotidiana dels homes,com diu Appadurai*.Nombroses persones en nombroses partsde mon somien i ponderen amb la major qualitat de vida possible,com si ja haguessin viscut això alguna vegada a la vida. Una font primordial de aquest canvi son els mitjans de comunicació de masses, que asseguren una oferta fecunda i duradora per aquesta vida possible. .... Les ulleres amb les que les persones veuen i valoren les seves vides, esperances, derrotes y situacions diverses, estan fetesdes de el prisma de la vida possible que la “tele-visio” presenta i celebra de manera ininterrompuda...” (U. Beck 2007 Que es la globalizacion?)
“La “tele-visio” aïlla i estandarditza . Per una part, allibera als homes de dependencies vitals , de experiències i de conversacions tradicionalment encunyades. Paro a la vegada tots es troben en una situació similar: tots consumeixen programestelevisius fabricats institucionalment, des de Honolulu fins a Moscou i Singapur. La individualització - mes exactament, la supressió de les relacions vitals tradicionals- coincideix amb una simplificació i estandardització de les formes d’existència. ( veure G. Anders, 1980)...” (U.Beck 2006 La Sociedad del riesgo)
La suma d’aquest benestar subjectiu individual es el que conformarà el benestarcol·lectiu, un benestar col·lectiu estandarditzat al que tothom deuria arribar per conquerir el benestar social.

Consideracions bàsiques sobre Benestar subjectiu, justícia social i globalització
Benestar Subjectiu
Diener (1984) y Diener y Larsen (1993) proposaren que la estructura de benestar subjectiu està conformada per dos components essencials: la satisfacció amb la vida i el balanç delsafectes. De tal forma, es pot apreciar que benestar subjectiu s’ha centrat, principalment, en el cóm i perquè las persones perceben la seva vida de manera positiva, a través d’una aproximació predominant que inclou com components distintius de benestar subjectiu els judicis cognitives (satisfacció) y reaccions afectives (positives i negatives).
Wilson (1967) proposa dos postulats explicatius:...