Benji

JoseNom secular|Josep Tous i Soler|
Naixement|31 de març[->2] de 1811[->3], Igualada[->4] (Anoia[->5])|
Mort|27 de febrer[->6] de 1871[->7], Barcelona[->8] (Barcelonès[->9])|
Enterrament|Cripta de la Casa Natal de Josep Tous (carrer de Sant Josep, Igualada[->10])|
Beatificació|25 d'abril[->11] de 2010[->12], Santa Maria del Mar[->13] per Tarcisio Bertone, Lluís Martínez Sistach[->14]|Festivitat|27 de maig[->15]|
Fets destacables|Fundador de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor[->16]|
Orde|Caputxins[->17]|
Josep Tous i Soler, conegut com a Pare Tous, (Igualada[->18], 31 de març de 1811 - Barcelona, 27 de febrer de 1871[->19])[1] va ésser un frare caputxí[->20], fundador de la Congregació de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor[->21]. Fou beatificat el 25 d'abril[->22] de2010[->23] a Santa Maria del Mar[->24].
Taula de continguts[amaga] · 1 Vida 2 Veneració 3 Referències 4 Vegeu també 5 Enllaços externs|
[modifica] Vida
[->25][->26]
[->27][->28]Josep Tous i Soler
Josep Tous va néixer al carrer Sant Josep d'Igualada el 31 de març de 1811[1] al si d'una família molt cristiana, essent el novè dels dotze fills de Nicolau Tous Carreras i Francesca SolerFerrer.[2] Fou batejat a la parròquia de Santa Maria[->29], essent padrí el seu germà gran Nicolau Tous i Soler[->30].[2] L'any 1824 ingressà al convent dels Caputxins d'IgualadaHYPERLINK \l "cite_note-BisbalMiret-0"[1][->31] i aviat es desvetllà la seva vocació religiosa. Als quinze anys es va fer postul·lant de l'Orde de Frares Menors Caputxins[->32]. El 18 de febrer de 1827 professà com a novici alconvent dels Caputxins de Sarrià[->33] i el 19 de febrer de 1828 va fer la professió religiosa amb vots solemnes,[1] prenent el nom de fra Josep d'Igualada. Estudià teologia i filosofia, residint als convents de Calella, Girona, Valls i Vilanova, fins ésser ordenat prevere el 24 de maig de 1834[->34].[1] Destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona[->35], hagué de sortir-ne el juliol de 1835arran de l'exclaustració i dispersió dels religiosos. Marxà exiliat a França i, tot predicant pels pobles, arriba a Gareccio (Itàlia). Finalment s'instal·la a Tolosa de Llenguadoc[->36], juntament amb el seu germà, també caputxí.[1] Allí fou el sacerdot d'un monestir de monges benedictines[->37] fins el 1842.[1]
Torna a Barcelona l'any 1843 i hi exerceix el ministeri de sacerdot. Mentre no es tornaa autoritzar la vida conventual, viu amb els seus pares. Fou destinat durant 4 anys a Esparreguera, i després, per motius de salut, a la parròquia de Sant Francesc de Paula.[1] Promou la devoció a l'Eucaristia[->38] i Maria, com a mare de Jesús, el Bon Pastor, i funda una associació de devoció anomenada Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana. Aconsellat pel pare Claret[->39],[3]i veient les necessitats d'educació intel·lectual i espiritual dels joves sense recursos, va decidir posar-hi remei i va fundar la congregació de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor[->40] el 1850[->41] a Ripoll[->42], juntament amb les primeres germanes: Elisabet Jubal, Marta Suñol i Remei Palos. Tous va redactar les constitucions de la congregació partint de la Regla de Santa Clara i lesdels clarisses caputxines[->43] de Maria Àngela Astorc[->44], creant així una congregació de terciàries caputxines dedicades a l'ensenyament. L'any 1857 abandonaren Ripoll i van vendre l'edifici que estaven construint a causa de problemes amb l'ajuntament.[1]
El 1858 es traslladaren a Capellades[->45], on establiren la casa mare, i ell retornà a Barcelona.[1] De mica en mica la congregació obrecol·legis a Sant Quirze de Besora[->46], a Barcelona[->47], primer al carrer Bou i després a l'Alt de Sant Pere,[1] i a Madrid[->48].[3] Tous té cura del creixement de l'institut i l'assistència i formació de les germanes que en formen part. Va morir a Barcelona, mentre deia missa al convent de la congregació, el 27 de febrer de 1871[->49]. La ciutat d'Igualada anomenà un carrer en honor seu.[1]...