Benvolgut professor

“Benvolgut professor”. La veu de l’estudiant en l’ensenyament universitari: una aproximació qualitativa
2007-01-17 (2a versió i definitiva)

per Josep M. Castellà Lidon

1

“Consciously, we teach what we know; unconsciously, we teach who we are.” D. Hamachek, “Effective Teachers: What they Do, How they Do it, and the Importance of Self-Knowledge”, 1999. “No és cap fórmula romàntica afirmarque només s’aprèn allò que s’ofereix en una actitud bàsicament amorosa per part de l’educador.” P. Folch Mateu, “Conflicte adolescent i relació pedagògica”, 1993.

Presentació

“Ja fa anys que vaig acabar la carrera d’Humanitats i també fa temps que voldria haver-li agraït moltes coses. En primer lloc, les seves classes, i més especialment la manera de fer-les. Molts alumnes vam gaudir nonomés dels temes tractats, sinó també de les seves explicacions, la seva ironia i aquells consells –gairebé secrets– que pràcticament cap professor diu a les classes. (...) Sens dubte, em van servir per aprendre a no quedar-me mai a la superfície de les dades. (...) Són moltes les idees amb què sortíem de classe, però si volia agrair-li alguna cosa, a banda dels coneixements, és sens dubte la sevahumanitat. Moltes gràcies per posar-li cara als esdeveniments històrics a partir dels obrers, de les dones... (...) Ja per acabar, només voldria afegir que tant de bo que jo pugui influir algú en un futur d’una manera tan positiva com vostè ho va fer amb mi.”

Aquests són fragments d’una carta tramesa per una antiga alumna a l’estimat Antoni Saumell. Per a qualsevol docent que posi només una micael cor en la seva feina ha de ser una gran satisfacció rebre una carta així. Una altra carta, de Mònica Bosch, companya seva de doctorat, en fa un retrat desimbolt i fidel, i en certifica la vigorosa inclinació a la docència i la facilitat per comunicar-se amb les persones:2

“Era un tio tal com raja, transparent, franc, gastat pel sol i amb uns ulls guspirejants, sempre plens d’il·lusió, que etmiraven directament quan parlava. En Toni, en el parlar, hi posava tot l’esperit, i sovint, mentre ho feia, s’acariciava la barba amb un gest característic, com per rumiar... Llavors solia dir «Mira, jo saps què penso...?» i t’explicava la seva opinió. Mai no et venia amb idees rebuscades, ni buscava tres peus al gat (...). (En Toni) es va agafar molt seriosament les classes i li agradava eltracte amb els alumnes. De fet, li agradava molt el tracte

Vull agrair a Cristina Aliagas la lectura minuciosa i els consells en el procés de redacció d’aquest escrit. Mònica Bosch va ser becària d’investigació entre 1991 i 1994 a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment treballa com a Secretària Tècnica de l’Institut de Llengua i CulturaCatalanes de la Universitat de Girona.
2

1

1

amb la gent –potser també per això estudiava les cooperatives...–, i mai no tenia l’estil impostat que tenen molts doctors, o fins i tot alguns predoctors.”

És aquesta capacitat d’Antoni Saumell per explicar-se i per aconseguir l’aprenentatge dels estudiants el que ens ha inspirat a dedicar-li aquest escrit. En sentit homenatge al bon professori al professor bo que va ser, hi presentem les opinions sobre la docència manifestades per un grup d’estudiants d’Humanitats en una entrevista extensa, que forma part d’una recerca més àmplia, inscrita en l’àmbit de l’anàlisi del discurs a l’aula, que descriurem més avall3. Aquests estudiants entrevistats, i altres que també varen ser enquestats, varen tenir-lo com a professor i varen incloure’len el reduït grup dels docents que més valoraven i que havien estat decisius en la seva formació universitària.

Marc teòric

En les darreres dècades s’han desenvolupat amb força els estudis sobre la comunicació en el context acadèmic i sobre el discurs docent a l’aula, tant per definir-ne els trets característics com per poder aplicar aquest coneixement a la millora de les situacions...