Berger Semianari01 B

Els éssers humans necessitem dels demés de mode absolut, per això diem que som animals socials. Doncs estem dotats d’una “naturalesa precària”, necessitem dels adults, dels pares, que ens ajudarana sobreviure i madurar. Per tal de contrarestar aquesta falta d’autonomia innata, i com a conseqüència lògica, l’home s’organitza des dels seus primitius inicis entre sí, crea vincles familiars, degrups, de comunitats; de societats, on es relacionaran entre sí i on compartiran una mateixa cultura o civilització en un espai i temps determinats. Per tan afirmem que la societat en l’home esnecessària perquè aquest pugui mantenir-se en el temps.
Per aquest motiu, com Berger ens explica al llarg del llibre, ja des del propi naixement, estem condicionats per aquesta societat, ja se’ns imposa un“rol”, ja s’inicia el procés de “socialització”. Aleshores podem concloure que l’home en grup es qui crea la societat, però alhora és aquesta qui defineix als individus integrats. D’aquesta manera espossible que l’ésser humà aconsegueixi deslligar-se de la societat en la que viu ? Es possible que ho aconsegueixi des d’uns plantejaments que l’individu els ha desenvolupat gràcies a la formació que liha proporcionat la societat ? I alhora, si aconsegueix distanciar-s’hi o deslligar-se és més lliure ?

En la societat en que vivim, l’ésser humà pot aconseguir ser lliure?
Autor: Albert GimenoOliveras | Data: 05/11/2015 11:06
Peter Beger, en el seu llibre Invitació a la sociologia, ens mostra que en el moment en que naixem comença el nostre procés de socialització, aquest es va fent cada vegadamés fort a mesura que creixem. Per què les nenes han de jugar amb nines? Per què quan el color del semàfor està en vermell no es pot passar? Per què mengem amb forquilla i ganivet? Totes aquestesqüestions semblen lògiques, però només ho són per que nosaltres ja hem passat el procés de socialització.
Per tant arribem a un punt en que tot el que ens sembla normal i totalment lògic, ens ha...