bernadette
Páginas: 8 (1919 palabras)
Publicado: 14 de diciembre de 2014
DIA: 5 de novembre de 2014
LLOC: Madrid
HORA: 10 de la nit
PÀGINES: 1-16
En aquestes primeres pàgines del llibre l’autor ens presenta a una Bernadette mal tractada i sobreexplotada per la pròpia església catòlica.
Bernadeto, aquest era el seu nom en gascó, la llengua de Lourdes quan era petita i que va deixar de parlar quan van començar les aparicions i de la que s’avergonyiacom un record més de la seva mísera infantesa.
Aquest inici de llibre ens presenta a Bernadette ja en el purgatori després de la seva mort, i no pas en el Cel com tothom podria esperar o creure que és.
De fet, ella mateixa esperava que un cop morta i enterrada la deixessin descansar en pau, però res d’això, ben al contrari, la van exhumar tres vegades al llarg del temps i cada cop per a pitjor.En la primera exhumació, on hi eren presents representants de totes les castes socials i religioses de l’època, van poder apreciar que el cos es mantenia incorrupte, exactament com 30 anys enrere, tal i com l’havien ficat a la sepultura per primer cop. Ella suplicava, pregava per l’amor de Déu perquè la tornessin a la tomba però l’autor assegura que els vius no escolten mai a la veu dels morts.Després de l’exposició pública, i al contactar la seva pell amb el aire, el color de la seva pell s’havia anat tornar fosca i les monges de Saint-Gildard no van tenir millor ocurrència que rentar-la amb aigua i sabó. A cops de fregalls es van emportar pell, cabells i ungles. Aquest va ser el primer maltractament dels que vindrien més tard.
Deu anys més tard en el procés de beatificació vantornar a increpar el cos de Bernadette, el que ja no presentava el bon aspecte de la primera vegada a causa de la mortificació que va rebre en la primera exhumació. Potser la deixarien ja en etern descans? No, era una mina de relíquies per a l’església catòlica. Hi haurà una tercera mortificació.
El 18 d’abril de 1925 una gentada de tafaners i vestits amb hàbits religiosos, van exposar un cos seci putrefacte damunt un cadafal després de quaranta-sis anys de sepultura. Dos metges forenses i amb indicacions dels religiosos van conservar parts del cos per poder ser venerades pels temps dels temps.
DIA: 7 de novembre de 2014
LLOC: Casa
HORA: 2/4 de vuit del vespre
PÀGINES: 17-28
Aquí coneixem l’àvia Claire qui vivia en una fonda amb la padrina Bernade i les tietes Basile iLucile. Era una dona de caràcter, visitava el molí per veure com anava la feina. L’avi i marit de Claire, havia mort tres anys abans del naixement de Bernadette d’accident de feina. Era un home treballador com pocs, amb ell el molí no parava dia i nit, no com amb el pare de la Bernadette que al poc que podia aprofitava per anar a fer el traguet a la taverna. Per aquest motiu l’àvia renegava si enarribar al molí no sentia el brogir de la maquinaria o cap cavalleria a la porta.
Una dona que només arribar ja menava a tothom i sovint no calia que digués res, amb les mirades s’entenia que calia fer. Semblava que encara fos la mestressa del molí, però a Bernadette no li feia res que la manés, ben al contari li agradava en aquells temps encara tenia forces per anar a rentar la roba al rentador. Amés a més els hi explicava a ella, i a la seva germana petita, històries que ja coneixien a la perfecció del munt de vegades que les havien escoltat.
En aquest episodi del llibre l’autor ens relata les desgràcies que recauen a la família, en primer lloc són expulsats del molí en no poder pagar el lloguer i encabat la còlera fa feina en el cos de Bernadette. L’àvia Claire es va fer càrrec deles seves cures per por que la pesta afectes a la resta de la família, al cap i a la fi ella ja era vella i com ella mateixa va dir “si em moro no serà cap desgràcia perquè totes ja esteu arreglades”. I tal fet i tal dit, el mateix dia que es recuperava Bernadette, l’àvia queia malalta fins a la mort, tot deixant una herència de 900 francs, que va permetre fer una sèrie de compres per tal de...
DIA: 5 de novembre de 2014
LLOC: Madrid
HORA: 10 de la nit
PÀGINES: 1-16
En aquestes primeres pàgines del llibre l’autor ens presenta a una Bernadette mal tractada i sobreexplotada per la pròpia església catòlica.
Bernadeto, aquest era el seu nom en gascó, la llengua de Lourdes quan era petita i que va deixar de parlar quan van començar les aparicions i de la que s’avergonyiacom un record més de la seva mísera infantesa.
Aquest inici de llibre ens presenta a Bernadette ja en el purgatori després de la seva mort, i no pas en el Cel com tothom podria esperar o creure que és.
De fet, ella mateixa esperava que un cop morta i enterrada la deixessin descansar en pau, però res d’això, ben al contrari, la van exhumar tres vegades al llarg del temps i cada cop per a pitjor.En la primera exhumació, on hi eren presents representants de totes les castes socials i religioses de l’època, van poder apreciar que el cos es mantenia incorrupte, exactament com 30 anys enrere, tal i com l’havien ficat a la sepultura per primer cop. Ella suplicava, pregava per l’amor de Déu perquè la tornessin a la tomba però l’autor assegura que els vius no escolten mai a la veu dels morts.Després de l’exposició pública, i al contactar la seva pell amb el aire, el color de la seva pell s’havia anat tornar fosca i les monges de Saint-Gildard no van tenir millor ocurrència que rentar-la amb aigua i sabó. A cops de fregalls es van emportar pell, cabells i ungles. Aquest va ser el primer maltractament dels que vindrien més tard.
Deu anys més tard en el procés de beatificació vantornar a increpar el cos de Bernadette, el que ja no presentava el bon aspecte de la primera vegada a causa de la mortificació que va rebre en la primera exhumació. Potser la deixarien ja en etern descans? No, era una mina de relíquies per a l’església catòlica. Hi haurà una tercera mortificació.
El 18 d’abril de 1925 una gentada de tafaners i vestits amb hàbits religiosos, van exposar un cos seci putrefacte damunt un cadafal després de quaranta-sis anys de sepultura. Dos metges forenses i amb indicacions dels religiosos van conservar parts del cos per poder ser venerades pels temps dels temps.
DIA: 7 de novembre de 2014
LLOC: Casa
HORA: 2/4 de vuit del vespre
PÀGINES: 17-28
Aquí coneixem l’àvia Claire qui vivia en una fonda amb la padrina Bernade i les tietes Basile iLucile. Era una dona de caràcter, visitava el molí per veure com anava la feina. L’avi i marit de Claire, havia mort tres anys abans del naixement de Bernadette d’accident de feina. Era un home treballador com pocs, amb ell el molí no parava dia i nit, no com amb el pare de la Bernadette que al poc que podia aprofitava per anar a fer el traguet a la taverna. Per aquest motiu l’àvia renegava si enarribar al molí no sentia el brogir de la maquinaria o cap cavalleria a la porta.
Una dona que només arribar ja menava a tothom i sovint no calia que digués res, amb les mirades s’entenia que calia fer. Semblava que encara fos la mestressa del molí, però a Bernadette no li feia res que la manés, ben al contari li agradava en aquells temps encara tenia forces per anar a rentar la roba al rentador. Amés a més els hi explicava a ella, i a la seva germana petita, històries que ja coneixien a la perfecció del munt de vegades que les havien escoltat.
En aquest episodi del llibre l’autor ens relata les desgràcies que recauen a la família, en primer lloc són expulsats del molí en no poder pagar el lloguer i encabat la còlera fa feina en el cos de Bernadette. L’àvia Claire es va fer càrrec deles seves cures per por que la pesta afectes a la resta de la família, al cap i a la fi ella ja era vella i com ella mateixa va dir “si em moro no serà cap desgràcia perquè totes ja esteu arreglades”. I tal fet i tal dit, el mateix dia que es recuperava Bernadette, l’àvia queia malalta fins a la mort, tot deixant una herència de 900 francs, que va permetre fer una sèrie de compres per tal de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.