bfjksdbvhksd
Páginas: 6 (1334 palabras)
Publicado: 16 de diciembre de 2014
Com ho veien els nostres avantpassats?
Des de molt antic, les persones han tingut una idea determinada del lloc on viuen i s'han esforçat per conèixer-lo, descriure'l i representar-lo.
Des de la descripció dels llocs més propers fins a l'exploració de l'espai, la humanitat ha fet un llarg camí per conèixer cada vegada amb més certesa i exactitud la Terra on vivim. D'aquesta inquietud inecessitat en va néixer la geografia (dels mots grecs geos, que vol dir “terra”, i grafos, que significa “descripció” ).
També s'ha intentat representar les terres conegudes mitjançant dibuixos que fossin com més aproximats a la realitat millor.
Així va néixer la cartografia, un aspecte de la geografia que té com a finalitat elaborar i interpretar mapes.
Ara farem un breu recorregut persaber quin era l'espai conegut pels europeus en les diferents èpoques històriques i com el representaven.
El món conegut pels europeus a l'Antiguitat
L’època que comença amb el descobriment de l'escriptura, cap al 3000 aC, i que acaba amb la caiguda de l'Imperi roma d'occident, al segle V dC, es coneix com a Antiguitat.
Els egipcis, els babilonis, els assiris i els xinesos vanrealitzar, fa molts segles, els primers intents de representació gràfica de la realitat que coneixien. No obstant això, s'atribueix a la civilització grega la invenció de la geografia i de la cartografia.
Com que eren un poble de mariners i comerciants, els grecs es desplaçaven per territoris llunyans i necessitaven una informació precisa sobre les terres on havien d'arribar. Per aquesta raó es vanpreocupar per comprendre el món que tenien a l'abast i per elaborar els primers mapes dels quals tenim coneixement; aquests, pràcticament, no es van modificar fins al final del segle XV.
Durant l’època de l'Imperi romà (27 aC - 476 dC), es van intensificar les exploracions geogràfiques. Les conquestes romanes van ampliar els límits del món conegut. Per exemple, el comerç amb l'Índia va arribar aser regular, i es van establir rutes comercials amb la Xina.
El geògraf i cartògraf més important d'aquesta època va ser Claudi Ptolemeu (90-168 dC), d'origen grec, al qual devem el primer càlcul de les dimensions de la Terra, encara que molt per sota dels seus valors reals. Aquest fet va fer que, molts segles després, Cristòfol Colom s'aventurés a arribar a l’Àsia navegant per les aigües del’Atlàntic cap a l'oest.
El món conegut pels europeus a l' Edat Mitjana
L’època que comença amb la caiguda de l'Imperi roma d'occident (476 dC) i acaba amb el descobriment d'Amèrica (1492) es coneix com a Edat Mitjana.
La caiguda de l'Imperi roma d'occident va provocar una gran decadència a tot l'oest d'Europa. Durant l’època medieval, els coneixements geogràfics i astronòmics del mónantic es van anar perdent lentament.
En contrast amb el retrocés que va sofrir Occident, els musulmans van recuperar una part de la tradició cartogràfica del món antic. Van traduir a l’àrab, per exemple, l'obra de Ptolemeu, i gràcies a aquesta contribució els geògrafs medievals europeus van conèixer, i fins i tot corregir, aquest autor. Amb el pas del temps, el comerç per la Mediterrània es vaanar refent, i a partir del segle XII, a més dels musulmans, hi comerciaven noves nacions i ciutats europees, com ara Venècia, Pisa, Gènova, Barcelona, València, etc.
La cartografia es desenvolupa molt. Els mariners necessitaven bons mapes que representessin els accidents de la costa i els ports. Aquests mapes s'anomenaren portolans.
Durant l'Edat Mitjana, hi va haver un poble que vadestacar per les seves exploracions arriscades: els víkings, procedents de la península d’Escandinàvia i de l'actual Dinamarca. Des de les costes de Noruega van arribar a les illes Feroe (670), a Islàndia (795) i a Groenlàndia (986).
Les notícies sobre aquestes exploracions van ser l'única font d'informació per als geògrafs i els cartògrafs per poder representar les zones àrtiques.
Els...
Des de molt antic, les persones han tingut una idea determinada del lloc on viuen i s'han esforçat per conèixer-lo, descriure'l i representar-lo.
Des de la descripció dels llocs més propers fins a l'exploració de l'espai, la humanitat ha fet un llarg camí per conèixer cada vegada amb més certesa i exactitud la Terra on vivim. D'aquesta inquietud inecessitat en va néixer la geografia (dels mots grecs geos, que vol dir “terra”, i grafos, que significa “descripció” ).
També s'ha intentat representar les terres conegudes mitjançant dibuixos que fossin com més aproximats a la realitat millor.
Així va néixer la cartografia, un aspecte de la geografia que té com a finalitat elaborar i interpretar mapes.
Ara farem un breu recorregut persaber quin era l'espai conegut pels europeus en les diferents èpoques històriques i com el representaven.
El món conegut pels europeus a l'Antiguitat
L’època que comença amb el descobriment de l'escriptura, cap al 3000 aC, i que acaba amb la caiguda de l'Imperi roma d'occident, al segle V dC, es coneix com a Antiguitat.
Els egipcis, els babilonis, els assiris i els xinesos vanrealitzar, fa molts segles, els primers intents de representació gràfica de la realitat que coneixien. No obstant això, s'atribueix a la civilització grega la invenció de la geografia i de la cartografia.
Com que eren un poble de mariners i comerciants, els grecs es desplaçaven per territoris llunyans i necessitaven una informació precisa sobre les terres on havien d'arribar. Per aquesta raó es vanpreocupar per comprendre el món que tenien a l'abast i per elaborar els primers mapes dels quals tenim coneixement; aquests, pràcticament, no es van modificar fins al final del segle XV.
Durant l’època de l'Imperi romà (27 aC - 476 dC), es van intensificar les exploracions geogràfiques. Les conquestes romanes van ampliar els límits del món conegut. Per exemple, el comerç amb l'Índia va arribar aser regular, i es van establir rutes comercials amb la Xina.
El geògraf i cartògraf més important d'aquesta època va ser Claudi Ptolemeu (90-168 dC), d'origen grec, al qual devem el primer càlcul de les dimensions de la Terra, encara que molt per sota dels seus valors reals. Aquest fet va fer que, molts segles després, Cristòfol Colom s'aventurés a arribar a l’Àsia navegant per les aigües del’Atlàntic cap a l'oest.
El món conegut pels europeus a l' Edat Mitjana
L’època que comença amb la caiguda de l'Imperi roma d'occident (476 dC) i acaba amb el descobriment d'Amèrica (1492) es coneix com a Edat Mitjana.
La caiguda de l'Imperi roma d'occident va provocar una gran decadència a tot l'oest d'Europa. Durant l’època medieval, els coneixements geogràfics i astronòmics del mónantic es van anar perdent lentament.
En contrast amb el retrocés que va sofrir Occident, els musulmans van recuperar una part de la tradició cartogràfica del món antic. Van traduir a l’àrab, per exemple, l'obra de Ptolemeu, i gràcies a aquesta contribució els geògrafs medievals europeus van conèixer, i fins i tot corregir, aquest autor. Amb el pas del temps, el comerç per la Mediterrània es vaanar refent, i a partir del segle XII, a més dels musulmans, hi comerciaven noves nacions i ciutats europees, com ara Venècia, Pisa, Gènova, Barcelona, València, etc.
La cartografia es desenvolupa molt. Els mariners necessitaven bons mapes que representessin els accidents de la costa i els ports. Aquests mapes s'anomenaren portolans.
Durant l'Edat Mitjana, hi va haver un poble que vadestacar per les seves exploracions arriscades: els víkings, procedents de la península d’Escandinàvia i de l'actual Dinamarca. Des de les costes de Noruega van arribar a les illes Feroe (670), a Islàndia (795) i a Groenlàndia (986).
Les notícies sobre aquestes exploracions van ser l'única font d'informació per als geògrafs i els cartògrafs per poder representar les zones àrtiques.
Els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.