biblia

l contingut de la Bíblia, conegut com a Cànon, va ser establert per les autoritats de l'Església, el segle IV i es compon de dues parts:
Antic Testament[modifica | modifica el codi]
Article principal: Antic Testament
Les autoritats van acceptar el Tanakh jueu, que és el que van anomenar Antic Testament, en referència a l'antic pacte entre Déu i la humanitat, principalment amb la naciód'Israel, de la qual vindria el Salvador de la Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del Tanakh. Aquest va ser escrit sobretot en hebreu, però hi ha certes seccions en arameu. Els estudiosos anomenats masoretes van intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any 800, traient moltes addicions que la versió dels Setantahavia afegit (probablement per interpretar que comentaris al marge eren línies de text).
Després de la Reforma Protestant del segle XVI, els catòlics i els ortodoxos a més d'aquests 39 llibres hi van afegir altres llibres coneguts com a deuterocanònics, paraula grega que vol dir "Segon Canon".
Nou Testament[modifica | modifica el codi]
Article principal: Nou Testament
Les autoritats vanacceptar alguns escrits judeocristians que van fer referència a Jesucrist, a qui consideraven el Salvador profetitzat a l'Antic Testament. Aquests escrits van ser anomenats Nou Testament, fent referència al nou pacte entre Déu i la humanitat, per mitjà del sacrifici de Jesucrist per a redimir la humanitat dels seus pecats.
El Nou Testament està format per 27 llibres que van ser escrits en grec, llavorsla lingua franca del continent europeu i de l'Orient Mitjà. No es conserven els textos originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: la alexandrina (la més minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en compte aquest aparell crític daten del Renaixement.
Altres llibres[modifica | modifica el codi]

Els llibresque versen sobre la mateixa història però que no han estat acceptats per les autoritats cristianes s'anomenen llibres apòcrifs (en contrast amb els canònics o deuterocanònics) i molts d'ells contenen doctrina que ha estat declarada heretgia.
Els mormons també afegeixen a la Bíblia d'altres llibres com el "Llibre del Mormó", anomenat "Un altre evangeli de Jesucrist". Aquests llibres no sónacceptats per cap altra confessió cristiana.
Divisions en capítols i versicles[modifica | modifica el codi]

Les divisions actuals de la Bíblia en capítols i versicles numerats no provenen de tradicions antigues textuals, sinó que van ser creades a l'Edat mitjana pels cristians, i van ser adoptats posteriorment pels jueus com a referències tècniques pel Tanakh. Aquestes referències van ser crucialsper als rabins medievals en els debats obligats amb el clergat cristià (que ja utilitzava la divisió en capítols i versicles), especialment a Espanya. La puntuació també és obra d'escribes posteriors.
Gèneres literaris en la Bíblia[modifica | modifica el codi]

Les diferents maneres d'escriure que tenien els autors que van escriure la Bíblia:[4]
Narratiu: Gènesi, Llibre de Job, Jutges...Apocalíptic: Llibre d'Isaïes · Llibre de Daniel · Apocalipsi.
Sapiencial: Llibre de Job, Salms, Proverbis, Eclesiastès.
Jurídic: Levític.
Líric: Càntic dels Càntics.
Evangèlic: Mateu, Marc, Lluc, Joan.
Profètic: Llibre d'Isaïes · Llibre de Jeremies · Lamentacions · Llibre de Baruc · Llibre d'Ezequiel · Llibre de Daniel · Llibre d'Osees · Joel · Amós · Abdies · Jonàs · Llibre de Miquees · Llibre deNahum · Llibre d'Habacuc · Llibre de Sofonies · Ageu · Zacaries · Malaquies
Epistolar: Les cartes del Nou Testament
Traduccions[modifica | modifica el codi]



Bíblia Antiga
La primera traducció de la Bíblia (només de l'Antic Testament) es va realitzar l'any 250 a.C., per als jueus de la Diàspora que van viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que només parlaven la lingua franca de...