BILING ISME I DIGL SSIA

IES L’ASSUMPCIÓ
Elx

CURS 2012-2013

Departament de Valencià

2. BILINGÜISME I DIGLÒSSIA: EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC
Introducció
Un dels aspectes que més ha interessat, i continua interessant, a la
Sociolingüística és el fenomen de llengües en contacte. Les comunitats lingüístiques,
com tots sabem, no viuen aïllades, sinó que, per diverses raons, els sistemes lingüístics
de cada comunitat entren encontacte amb altres llengües (per relacions de qualsevol
tipus, per imposicions polítiques o culturals...). Com és evident, aquest contacte provoca
interferències lingüístiques entre els diferents sistemes.

Concepte de bilingüisme. Bilingüisme individual i bilingüisme social
Si fem una ullada als diferents estats polítics, de seguida ens adonem que al món
hi ha moltes més llengües que estats, ésa dir, a la majoria d'estats es parla més d'una
llengua: Gran Bretanya, França, Itàlia, Suïssa, Bèlgica, Espanya... per posar només uns
exemples bastant pròxims a nosaltres. Aquest fenomen es coneix amb el nom de
plurilingüisme, el cas més conegut és el bilingüisme.
En un primer intent de definició, podríem dir que el bilingüisme és la capacitat
d'un individu d'utilitzar més d'una llengua a unmateix nivell. Però aquesta definició,
com és evident, és massa pobra i restringida. La majoria d'autors coincideixen que el
terme admet més d'una definició, així parlen de tres tipus de bilingüisme:
Bilingüisme individual.
És aquell que afecta a un individu que parla més d'una llengua (un valencià, per
exemple). Però el terme al·ludeix a casos molt diversos que responen al comportament
delsindividus davant les diferents llengües.
Així, segons el grau d'ús de la llengua parlem de: bilingüisme passiu: entén les
dues llengües, però només en parla una o bilingüisme actiu: entén i usa les dues llengües.
Segons el domini de les llengües parlem de: bilingüisme simètric: domina les
dues llengües al mateix nivell o bilingüisme asimètric: domina una llengua més que
l'altra.
Segons la motivació que elporta a usar les dues llengües parlem de: bilingüisme
instrumental: utilitza les dues llengües per raons laborals... o bilingüisme integratiu:
utilitza les dues llengües per motius d'integració.

Bilingüisme social.
Es tracta de l'ús que es fa de la llengua atenent al grup social a què es pertany. No hi ha
individus aïllats. Ens trobem contínuament en interaccions socials. Així, podem
considerartres situacions de bilingüisme social:
• La societat en què coincideixen dues llengües. Les causes poden ser molt
diferents: les conquestes històriques fetes militarment, o bé un procés d'unificació
lingüística entre dos grups on es vol fer predominar una llengua sobre l'altra. En aquests
casos hi sol haver un recel de part dels qui han d'aprendre la llengua dels dominadors.
Els diferents grupssocials en què es divideix la societat trien llengües diferents com a
signe de distinció. En aquest sentit, sempre s'estableix una situació de desigualtat entre
les llengües a causa del prestigi social. Els canvis lingüístics solen ser lents i és normal la
situació prèvia de societat diglòssica.
1

IES L’ASSUMPCIÓ
Elx

CURS 2012-2013

Departament de Valencià

• Situacions d'immigració. És un fetsocial que ha estat molt important i que fins i
tot té tendència a augmentar. Qui va a la nova terra aprén la llengua del lloc on va.
Continuarà familiarment, en la primera generació, usant la llengua del lloc d'origen, però
si la llengua de la terra on s'ha establert està en una situació normalitzada li resultarà
imprescindible per a la vida social, i aleshores l'haurà d'aprendre. Aquestaprenentatge
encara serà més fàcil i ràpid per als fills dels immigrats; després d'una o dues
generacions, normalment ja consideraran com a pròpia la llengua del lloc on viuen.
• Allò que podem dir el cosmopolitisme. Les llengües tenen més validesa que les
mateixes fronteres. Poder-se traslladar d'un lloc a l'altre és una necessitat del nostre
temps, per a l'economia i per a la ciència. A més, els mitjans...