Bioética

BIOÈTICA I COMUNICACIÓ
Primer medicina

LAURA CIERO
RAQUEL VAN GINKEL

BIOÈTICA I COMUNICACIÓ

CIERGINKEL

TEMA1: E TICA GENERAL, DESCRIPTIVA I NORMATIVA
L'ètica general estableix els criteris per jutjar si una acció és bona o dolenta i per jutjar els
motius i conseqüències d'un acte.
L'ètica descriptiva posa de relleu el que la majoria de la gent creu que és correcte o incorrecte.
L'èticanormativa posa l'accent en descriure el que les persones haurien de considerar bo o
dolent.
La bioètica és la branca de l'ètica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta
humana en el camp biomèdic.
-

-

Etimològicament prové del grec «bios» i «ethos»: «ètica de la vida, la ètica aplicada a
la vida humana i no humana».
El primer a emprar el mot “bioètica” fou un oncòleg de laUniversitat de Wisconsin, Dr.
Potter, al seu llibre “Bioethics: a Bridge to the Future” (1971) i definia la “bioètica”
com: «un projecte d’utilització de les ciències biològiques per a millorar la qualitat de
vida».
En el darrer segle s’han desenvolupat molt les ciències de la vida.
Necessària reflexió sobre el seu ús moral. La objectivació d’una medicina cada cop més
tecnològica però a vegades llunyanai deshumanitzada, ha augmentat, la sensació de
“perdre el control” en temes de medicina i sobre tot de genètica.

Els principis bàsics de la Bioètica parteixen de l’informe Belmont publicat l’any 1.978 i
conseqüència del treball iniciat a instancies del Congres Americà creant l’any 1974 la “National
Conmisssion for the Protection of Human Subjtecs of Biomedical and Behavioral Sciences”.
Aquestacomissió elaborà una guia sobre los criteris ètics que han d'acompanyar a la
investigació amb essers humans. L’informe va formular la necessitat de respectar els principis
morals de Beneficència, Justícia y Autonomia en persones sotmeses a assaigs clínics o
qualsevol experimentació amb l’home. Els dos primers principis (beneficència i justícia)
estaven ja en el Jurament Hipocràtic, m'entres que lagran novetat de l’informe Belmont es la
inclusió del principi d’autonomia.
-

Diego Gracia considera que amb el principi d'autonomia se ha avançat mes en 25 anys
que en 25 segles de historia de la medicina.
Edmund Pellegrino considera que “en els darrers 25 anys la autonomia ha desplaçat a
la beneficència com primer principi de la ètica mèdica. Aquesta es la reorientació més
radical que ha passatal llarg de la historia de la tradició hipocràtica”.

Primera bioètica

tracta sobre la “bona praxi mèdica” (restaurar la salut i prevenir la malaltia).

Segona bioètica

implica no quedar-se només en la bona praxi mèdica, sinó reivindicar quelcom
tant important com els drets i l’autonomia del pacient.
deixa de ser exclusivament ètica mèdica per a convertir-se en un “punt de
vista global”(ciències de la vida) en connexió amb problemes ecològics i
ambientals.

Tercera bioètica

1

BIOÈTICA I COMUNICACIÓ

-

CIERGINKEL

Beauchamp i Childress (1979) publiquen el llibre “Principles of Biomedical Ethics” amb
la teoria dels 4 principis bàsics de la bioètica.

Els autors afegeixen als 3 principis de l’Informe Belmont (1978), el de No-maleficència, entès
com variant necessària del debeneficència. Els 4 principis clàssics son:
 Principi d’Autonomia: Consideració del malalt com a subjecte del dret a
decidir sobre la seva salut.
 Principi de Beneficència: Guiar-se sempre per la consideració del bé.
 Principi de No-Maleficència: Evitar el mal.
 Principi de Justícia: Dret igual de tothom a l’accés a la salut.
OBJECTIU DE LA MEDICINA
L´objectiu de la medicina es la persona i sobre tot lapersona malalta. Quant és perd la salut o
es pensa que l´ha perduda, tota la persona se´n ressent. Tot seguit busca ajuda per assolir la
normalitat i ho fa amb un altre persona que creu amb els coneixements suficients per
aconseguir l´objectiu. S´estableix la relació metge-malalt tan antiga com l´home.
RELACIÓ METGE-PACIENT
La relació metge-pacient es una relació entre persones, relacions que...