Bio Immunoo

Exercici 1
El següent fragment ha estat adaptat de la novel·la “L’origen perdut”, de Matilde Asensi, on els protagonistes troben a la selva amazònica una població descendent d’antics indígenes inques, que havien fugit dels conqueridors espanyols i les malalties que contagiaven feia més de 400 anys:
 
(INDÍGENA): -No us apropeu. Ens podeu contagiar el xarampió, la verola, la grip i les altresmalalties espanyoles.
 
(PROTAGONISTA): -Però si esteu immunitzats! Els vostres avantpassats que van sobreviure van produir anticossos contra totes aquelles malalties i, per tant, vosaltres, els seus descendents, també els heu heretat. No us podem contagiar res.
 
1.- 
El protagonista parla d’anticossos. Expliqueu què són els anticossos, quins són els efectes que produeixen i quines cèl·lules elsfabriquen.
 Els anticossos són proteïnes (substàncies, molècules) que participen en la defensa de l’organisme.
 Els anticossos inactiven virus i toxines, aglutinen cèl·lules infeccioses (o microorganismes, o microbis) i n’afavoreixen la fagocitosi o la destrucció.
Els anticossos són produïts per les cèl·lules plasmàtiques, procedents de limfòcits B

2.- 
En el diàleg hi ha un error conceptualimportant. Expliqueu on està l’error.
la capacitat de fabricar uns determinats anticossos és un caràcter adquirit i, per tant, no s’hereta



3.- 
S’ha comprovat que les malalties infeccioses provoquen una mortalitat menor a les poblacions que han estat exposades a l’agent infecciós que les provoquen. Per exemple a Europa, lloc on feia segles que es patia la malaltia, al segle XVI la verola matava un 25%dels que la contreien. En canvi, quan els indígenes americans van entrar en contacte amb la verola per primera vegada, la mortalitat va arribar al 90% dels contagiats. Expliqueu per quin mecanisme s’adquireix aquesta resistència.
Es tracta d’un cas de selecció natural. Les poblacions humanes són diverses: hi ha individus amb característiques genètiques que els fan ser més resistents a unamalaltia determinada. Quan es produeix una epidèmia, els individus resistents tenen més probabilitats de sobreviure, i de tenir descendents, que els no resistents. Per això la resistència genètica a la malaltia va sent cada vegada més freqüent en la població.












Exercici 2

Per diagnosticar al·lèrgies a diversos tipus de pol·len i a àcars s’utilitza freqüentment una prova que consisteix aaplicar al braç del pacient un seguit de mostres dels possibles al·lergògens. Com a control també s’aplica histamina, substància que intervé en processos inflamatoris. Per a cada mostra es calcula l’índex d’histamina, com:
 
 


 Si l’índex d’histamina és superior a 0,5 es considera que l’individu és al·lèrgic a aquella substància.
  
1) 
Un metge realitza una prova d’al·lèrgia a un pacient aplicant-lial·lergògens de dos tipus de pol·lens i de dos tipus d’àcars.
 
a)      Calculeu els índex d’histamina per als pol·lens i àcars de la taula, i digueu a quins d’ells és al·lèrgic el pacient.

 
 
 
 
 







Aquest pacient és al·lèrgic a l’àcar A, doncs l’índex d’histamina és de 0,6 , superior a 0,5 i, per tant, indicador d’al·lèrgia segons aquest test.

b) En casos d’infecció es segregahistamina. El procés inflamatori suposa algun tipus d’avantatge, des del punt de vista immunològic, en casos d’infecció?
La inflamació comporta una dilatació dels vasos sanguinis de la zona infectada, la qual cosa afavoreix l’arribada de cèl·lules fagocítiques com ara els neutròfils, així com diverses molècules del sistema immunitari tals com anticossos. Tots dos components ajuden a eliminar l’agentinfecciós.






 2) 
Per quines causes algunes substàncies produeixen al·lèrgia? Explica la relació d’aquest fenomen amb el sistema immunitari.
 Certes substàncies actuen en algunes persones com a antígens que desencadenen una resposta immunitària exagerada, quan normalment no és així.
El sistema immunitari reacciona, a partir del reconeixement antigen de forma excessiva.

Exercici 3
 El clonatge...