Biografia Agustín Rueda

MORT ACCIDENTAL D'UN ANARQUISTA
El cas d'Agustín Rueda Sierra
en el context de la transició post-franquista a les presons



“sin pasado no hay mañana”
"Quien olvida el pasado se enfrenta con un porvenir incierto”

ÍNDEX
Resum i paraules clau

1

Introducció

1

El moviment llibertari durant els últims anys del règim franquista i la transició

2

Les presons. “Llibertat omort. Visca la COPEL!”

2

Trajectòria i assassinat de l'Agustín Rueda Sierra

4

La impunitat postfranquista

6

Memòria i Oblit

7

Bibliografia

8

RESUM
El treball presenta l'assassinat d'un pres anarquista, l'Agustín Rueda Sierra, per part de les forces
de repressió institucionals, en el context de lluita del moviment llibertari i a les presons de l'estat
espanyol,durant l'època coneguda com la transició espanyola. Així com la falta de reparació de les
víctimes de la dictadura i la transició postfranquista, que són sotmeses a polítiques d'oblit en favor
d'un model d'impunitat.
PARAULES CLAU moviment llibertari, presons, Agustín Rueda Sierra, impunitat, transició
postfranquista, memòria i oblit.
INTRODUCCIÓ
El model d'impunitat de la democràcia espanyolaes va acordar entre els partits postfranquistes,
com Alianza Popular i UCD, i els grups i partits polítics que es van legalitzar després de la mort de
Franco, com el Partit Comunista i el PSOE. Aquest procés i el consens polític resultant es van donar
durant el període que s'ha anomenat la transició espanyola, quan el Moviment Llibertari va ser
perseguit amb la mateixa lògica repressiva que vacaracteritzar el règim franquista.
Les presons, regides per un sistema institucional anacrònic i irreductible, mostraven de la manera
més cruel la voluntat de permanència del projecte ideològic franquista. La combinació de la
precària situació dels i les recluses i l'entrada de nous presos polítics, des de mitjans dels anys 60,
fan sorgir una consciència social que acabarà derivant enl'organització de la lluita per la llibertat
dels i les preses, i la denúncia de la situació que patien les persones en captivitat.
En aquest context, el 14 de març del 1978, mor assassinat l'Agustín Rueda Sierra, a conseqüència
d'una pallissa per part de funcionaris de la presó de Carabanchel. L'Agustín, compromés política i
socialment, participava de la lluita llibertària i, un cop empresonat, dela de la COPEL (coordinadora
de presxs en lluita). Amb aquesta mort, la repressió reaccionària va aleccionar un cop més la
dissidència, recordant qui tenia encara el poder.
El consens polític de la transició es va basar en un pacte de silenci que, encara ara, manté en
situació d'impunitat a lxs victimarixs i en l'oblit a les víctimes represaliades de la dictadura
franquista, des delcomençament del seu projecte ideològic, durant la guerra civil, fins a la transició
postfranquista i la democràcia resultant, moment en que té lloc l'assassinat de l'Agustín Rueda.
1

EL MOVIMENT LLIBERTARI DURANT ELS ÚLTIMS ANYS DEL RÈGIM FRANQUISTA I LA TRANSICIÓ
A finals de la dècada dels 60, el fracàs en l'intent de renovar i rellançar les organitzacions
històriques de l'anarquisme ibèric vapropiciar l'aparició d'una nova generació de llibertarixs que
van trobar en els moviments originats al voltant del Maig del 68, i en el contacte amb altres joves
anarquistes europeus, la possibilitat d'una acció revolucionària al marge de les velles estructures
(Gurucharri, S.; Ibáñez, T. 2010).
D'aquesta manera, van sorgir grups autònoms llibertaris organitzats per joves formats
educativament,però inexperts i sense referències en realitats quotidianes de lluita, com la
clandestinitat, l'aprovisionament d'armes i l'autoorganització (Joni D., 2013).
Segons Joni D., els primers grups autònoms coneguts d'acció directa, espontània i llibertària són el
MIL i l'anomenat OLLA, formats per joves amb la ideologia marxista heterodoxa que s'estenia pels
centres de treball i les universitats...