biografia de Johann Sebastian Bach

Johann Sebastian Bach
Johann Sebastian Bach (Eisenach,Turíngia, Alemanya, 21 de març de 1685 - Leipzig, Alemanya, 28 de juliolde 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics.
La seva fecunda obra es considera el cim de la música barroca, i una de les màximes expressions de la músicauniversal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és font d'inspiració per a compositors posteriors, des de Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, passant per Johannes Brahms i Arnold Schönberg fins als nostres temps.Les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica. En destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temprat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l'Ofrena Musical, les Variacions Goldberg i l'Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per aorgue, clavecí i d'altres instruments.
Biografia
Infantesa
Johann Sebastian Bach era el vuitè fill deJohann Ambrosius Bach, músic municipal, i Maria Elisabeth Lämmerhirt, família que comptava amb més de dos-cents anys de tradició musical. El seu pare li va ensenyar a tocar el violí i el clavecí. La mare de Bach va morir el 1694, i el seu pare, vuit mesos després. Per aquest motiu, orfe a deu anys,anà a viure amb el seu germà Johann Christoph, organista a la ciutat d'Ohrdruf, on seguí la seva educació, tant acadèmica com musical. Allà, copià, estudià i interpretà molta devia rebre valuosos ensenyaments del seu germà, que el va instruir en la tècnica del clavicordi. Johann Christoph el posà en contacte amb les obres dels grans compositors del sud contemporanis, com Johann Jakob Froberger iespecialment amb Johann Pachelbel, que coneixia i amb qui havia estudiat i també amb compositors del nord d'Alemanya, francesos (Jean-Baptiste Lully, Louis Marchand, Marin Marais), i el gran clavecinista italià Girolamo Frescobaldi.
El 1700, a l'edat de 14 anys, Bach, juntament amb el seu vell amic de l'escola George Erdmann, obtingué una beca per estudiar a l'Escola de sant Miquelde Lüneburg (Baixa Saxònia), no lluny del port marítim d'Hamburg, una de les ciutats més grans del Sacre Imperi Romà. Lüneburg estava a 340 km de distància, recorregut que Bach devia fer a peu; allà, fou acceptat, cantà al cor a la vegada que completava els seus estudis. Bach estudià a fons les obres dels grans mestres alemanys, entre d'altres Schultz, Pachelbel, Froberger i Buxtehude, i també conegué personalmentl'organista Georg Böhm. En aquells anys, sembla que Bach viatjà a Hamburg per poder conèixer i escoltar al gran organista Reincken  A Lüneburg, a més de cantar en el cor de la capella, és probable que toqués el gran orgue de l'església i diversos clavecins. D'acord amb el context en què s'educava, devia aprendre quelcom de francès i italià, i rebre una base sòlidaen teologia, llatí, història, geografia i física. També s'hauria posat en contacte amb els fills dels nobles del nord d'Alemanya que eren enviats a l'escola de manera molt selectiva per a preparar-se per la diplomàcia, el govern i la carrera militar.
D’Arnstadt a Weimar( 1703-1708)
Després d'intentar sense èxit esdevenir organista a Sangerhausen (Saxònia-Anhalt), Bach entra com a violinista a l'orquestra de la cort ducalde Weimar(Turíngia). Hi romandrà només uns mesos, car el 14 d'agost de 1703 és nomenat organista de l'Església Nova d'Arnstadt, on escriu les seves primeres obres de consideració, a més d'encarregar-se de la formació musical dels cantants i músics municipals. Les relacions amb les autoritats d'Arnstadt, però, es deterioraren arran d'un llarg viatge a Lübeck per escoltar l'organista Buxtehude, un...