Biografia Emili Teixidor
Emili Teixidor vainiciar la seva producció literària a finals de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre iescriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborà en publicacionsperiòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País.[3][2] També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra iSantiago Rusiñol.[5] Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor.[6]
Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premisliteraris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.[3] El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor honoris causaper la Universitat de Vic (UVIC), primera distinció d'aquest tipus que oferia el centre universitari.[7] Morí el 19 de juny de 2012, als setanta-vuit anys d'edat, a causa d'un càncer.[2][4]
Regístrate para leer el documento completo.