Biografia Enric Prat de la Riba

ENRIC PRAT DE LA RIBA i SARRÀ

Enric Prat de la Riba i Sarrà va néixer el 29 de novembre de 1870 a Castellterçol. Era fill d’Esteve Prat de la Riba i Maria Sarrà, els quals eren propietaris ruralsoriginaris de Can Prat de la Riba, de Bigues.
Va començar els seus estudis secundaris a Barcelona, el mateix lloc on es va llicenciar de Dret l’any 1893, encara sent estudiant, va presidir el“Centre Escolar Catalanista” i va crear el follet Doctrina Catalanista, juntament amb Pere Muntanyola.
Es va doctorà a Madrid l’any 1894, amb la tesi La ley jurídica de la industria (Barcelona, 1898).Prat de la Riba va publicar els seus primers articles a La Renaixença: va entrar al partit de la“Unió Catalanista” quan encara era molt jove i on el 1892 va participar a les Bases de Manresa, el primerdocument que exposava els fonaments del catalanisme polític. Sent secretari de l’Ateneu barcelonès (1896) va promoure l’ús del català escrit.
Va separar-se de la “Unió catalanista” per dirigir La Veude Catalunya (diari; 1899). Al cap de poc temps ja va obtenir un gran prestigi com a molt bon periodista. Va exposar la seva política a La nacionalitat catalana i en un manifest, Per Catalunya il’Espanya Gran, el qual va ser firmat pels parlamentaris catalans.
El 1897 va ser processat per un article a La Renaixença “el Missatge al Rei dels Hel·lens” i més tard, el 1902, va ser empresonat per unaltre a La Veu de Catalunya, del qual no era autor.
La seva salut, es va fer més delicada i el va privar d’intervenir a les lluites polítiques tal com ell volia.
A partir de la Solidaritat Catalana(1906) Prat de la Riba es va convertir en el director de “La Lliga Regionalista”, partit que ocupava el centre de la política catalana.
També és autor de La nacionalitat catalana, del 1906,considerada l’obra més important del catalanisme polític.
Va ser president de la Diputació el 1907.
El 1914, va passar a presidir la Mancomunitat de les quatre províncies catalanes. Va crear i...