Biografia Joan Maragall

Biografia

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911). Fill d'una família d'industrials. Estudià batxillerat i, un cop acabat, entrà a treballar en el despatx del seu pare. A Maragall no li agradà lafeina i, finalment, contradigué la tradició familiar i es llicencià en Dret el 1884 a la Universitat de Barcelona, carrera que no arribà a exercir. Rebé una formació adequada a la seva condició social:aprengué anglès i alemany, a part de francès i italià; cursà, també, estudis de piano. El 1890 entrà com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on publicaria més de dos-cents articles encastellà sobre literatura, política i temes socials. El 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui tingué tretze fills, i començà, aquest mateix any, la seva col·laboració en "L'Avenç", on publicà algunspoemes i un article sobre Nietzsche, del qual fou l'introductor a Catalunya. L'any següent, ja és citat per Josep Yxart com un dels poetes que trenca amb la poesia dels certàmens i escriu de maneraindividual i moderna. Les primeres poesies de Maragalldaten de 1878; tres anys més tard guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, i el 1894 guanyà l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona ambel conegut poema La sardana. L'any 1900 viatjà a Madrid i a d'altres indrets de Castella, i així inicià una intensa relació epistolar amb alguns intel·lectuals castellans (sobretot amb Unamuno). El1903 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès. L'any 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Arran de la Setmana Tràgica publicà una sèrie d'articles a "La Veu de Catalunya" que produïren un granimpacte en l'opinió pública. El 1911 fou nomenat membre de l'IEC. Caigué malalt el mes de novembre d'aquest mateix any i el 20 de desembre morí a Barcelona. Representant del Modernisme, de la seva obradestaquem, en el camp de l'assaig l'Elogi de la paraula (1903), l'Elogi de la poesia (1907), a més dels articles teòrics publicats a "La Veu de Catalunya" i a "L'Avenç", i en el camp periodístic,...