biografia jp

Els seus avis paterns eren fabricants de taps de suro de Darnius, a l'Alt Empordà, i els materns eren pagesos de Premià de Dalt, al Maresme. Després de fer fallida la fàbrica de suro, el 1917, la família Pujol es trasllada a Premià de Mar.[2]

El seu pare, Florenci, catalanista d'Esquerra Republicana de Catalunya i catòlic practicant, treballava de grum en l'establiment que Banca Marsans teniaa la Rambla Catalunya de Barcelona. Més endavant fou un borsista independent. La seva mare, Maria, descendia de pagesos. En casar-se van anar a viure a Barcelona.[3]

Jordi va néixer el 9 de juny de 1930, al núm. 15 del carrer Septimània de Barcelona. A més de Jordi i Maria, els pares van tenir un tercer fill, Joan, que va morir al cap de pocs mesos de néixer.[4] L'ambient catalanista que varespirar Jordi des de petit a la família el va influir decisivament.[4] Quan tenia cinc anys, buscant una escola de qualitat i no religiosa,[4] van decidir apuntar-lo al Col·legi Alemany de Barcelona.[2] En esclatar la guerra, el 1936, l'escola va tancar i la família Pujol Soley se'n va tornar a viure a Premià de Dalt. Un cop acabada la guerra, el 1939, tornen a Barcelona i Jordi és matriculat de noual Col·legi Alemany, fins que un altre conflicte bèl·lic, la Segona Guerra Mundial del 1939-45, fa que torni a tancar. Pujol havia après perfectament l'alemany, el francès i el castellà.[4] El 1942 va començar a estudiar català, que llavors estava prohibit, només amb l'ajuda d'una gramàtica catalana de l'editorial Barcino.[4] Més tard aprofundiria els estudis de català de manera privada a casadel pedagog Joan Triadú.[5] Amb quinze anys se'n va a acabar el batxillerat a l'Acadèmia Pérez Iborra.[3]


Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona
Amb setze anys va començar Medicina a la Universitat de Barcelona.[6] Durant els primers anys universitaris actuà a la resistència contra el règim del general Franco, a través d'associacions catòliques, polítiques o culturals, en defensade la democràcia, de la identitat de Catalunya i, sobretot, de la seva llengua i de la seva cultura, perseguides per la dictadura. Entre d'altres, destaca el Grup Torras i Bages (1847),[4] on coincidí amb l'activista Pere Figuera i Serra, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia (1950-1954)[4] i el grup CC (1954).[4] Dues persones vinculades a aquests moviments varen influir en laseva educació catòlica i catalana: el pare Llumà, director espiritual de la confraria,[4] i Raimon Galí a CC.[7] El 1948 va conèixer Albert Manent, que es va convertir en un altre dels seus mentors intel·lectuals.[5]

Durant els darrers anys universitaris, entre el 1950 i el 1954, amb una carrera que no l'omplia, amb una barrera infranquejable en el terreny polític i cultural, i amb una relaciócada vegada més gran amb la confraria, Jordi Pujol es va refugiar en la fe cristiana i va estar a punt de decidir-se per la vocació religiosa.[4]

Acabada la carrera, va entrar com a gerent als Laboratoris Martín Cuatrecasas, després Laboratoris Fides, on el seu pare havia comprat una quantitat important d'accions. Hi va impulsar la investigació i va comercialitzar productes com el Neo-Bacitrin,una pomada per a les irritacions cutànies.[4]

A la confraria Virtèlia coneix Marta Ferrusola, filla d'uns botiguers de l'Eixample originaris de Queralbs, amb qui es va casar l'any 1956 i ha tingut set fills, Jordi (1958), Marta (1959), Josep (1963), Pere (1965), Oriol (1966), Mireia (1969) i Oleguer (1972)

Lluita i empresonament

El Palau de la Música, escenari dels Fets del Palau
Pujolva anar forjant una ideologia política influït pels grans teòrics de la democràcia cristiana europea, vinculats sobretot a la revista francesa Esprit. Llegia tota la premsa europea gràcies al domini de les llengües apreses en edat escolar.[8] Domina el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià.[9]

Fou llavors quan Jordi Pujol començà a alimentar un pensament recurrent i...