BIOGRAFIA MERCÈ RODOREDA


MERCÈ RODOREDA
Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, un 10 d'octubre de 1908. Va ser coneguda sobretot com a novel·lista i contista, malgrat també va escriure unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa va ser solitària, era filla única i no es relacionava massa amb els infants de la seva edat ja que només va anar a l’escola entre elsset i els deu anys en dos centres diferents.
Va créixer en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, que li inculcà la passió per la lectura i per les flors, aspectes que reflectirà en la seva obra literària.
El 1928, quan ella tenia vint anys, es va casar amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que ella, Joan Gurguí. Aquest matrimoni, maiacceptat per ella, i el naixement del seu únic fill Jordi Gurguí l’any 1929, es van convertir per l'autora, en una experiència traumàtica, sobretot al final de la seva vida quan ella mateixa es culpabilitzava de la malaltia mental que afectà el seu fill, a partir dels quaranta anys, i que l'obligà a ser internat a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus. 
Va ser a partir d'aquells fets dejoventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda va escollir la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que havia patit. 
Així doncs va iniciar una carrera que va començar-se a manifestar en col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi durant aquells anys, generalment en forma de contes (com per exemple Mirador, Revista de Catalunya) juntament amb lapublicació de novel·les com Sóc una dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936), i Aloma (1938), la qual va guanyar el premi Crexells. 
Aquests van ser anys de molta activitat, durant els quals l'escriptora va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. També van ser anys viscuts intensament des de la perspectivasentimental.

El 21 de gener de 1939 va emprendre el camí de l'exili. S'instal·là amb altres escriptors catalans com Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Bartra, Anna Murià i Cèsar August Jordana al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París.

En aquell refugi d'exili, l'autora va iniciar una intensa i complicadarelació sentimental amb Armand Obiols (qui coneixem amb el pseudònim de Joan Prat i Esteve), casat amb la germana de l'escriptor Francesc Trabal, i que durà fins a la mort d'Obiols, a Viena, el 1971. La majoria dels escriptors catalans exiliats embarcaven cap a Amèrica, però Mercè Rodoreda i Armand Obiols optaren per quedar-se a França i assistir així a l'entrada dels nazis a París.
Van viure aLlemotges i a Bordeus. Però van instal·lar-se de nou a París el 1946. Va ser una època complicada que va impedir a Mercè Rodoreda tenir la suficient tranquil·litat per dedicar-se amb continuïtat a la seva obra literària. De manera que, fins l'any 1979 no representà cap de les seves obres a Catalunya, i la seva publicació va ser tardana, deu anys després de la seva mort. 

L’any 1946, després d'unaetapa de dubtes i de malviure en l'àmbit afectiu, començà a escriure poesia lírica. Va fer uns quants sonets que li donaren la idea per a un recull poètic, Món d'Ulisses, en el qual treballà intermitentment fins a ben entrats els anys cinquanta. Nou d'aquests sonets es van publicar a la Revista, el 1947; a més, va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Londres, el 1947, els de de París, el1948, i els de Montevideo, el 1949, on és proclamada Mestra en Gai Saber. 
L'estabilitat econòmica li arribà amb la feina que Armand Obiols obtingué el 1954 com a traductor a l'organisme de les Nacions Unides, a Ginebra, i això propicià que Mercè Rodoreda entrés en una etapa de creativitat enorme: recullis els contes que tenia dispersos en diferents revistes de l'exili, en pogués afegir d'inèdits i...