Biografia silvio berlusconi

Qui és Silvio Berlusconi?
Silvio Berlusconi, Milà 1936: polític italià i empresari . Ens hem de situar a l’any 1993 per trobar la conjuntura política i social que vivia Itàlia per entendre l’entrada de Berlusconi en el món de la política. Va ser aquest any quan la judicatura italiana, en una investigació anomenada Mano Pulite (Mans Netes), va processar, empresonar i portar a judici elspersonatges més influents de la partitocràcia italiana. La conseqüència d’aquest procés va ser la pràctica desaparició de la Democràcia Cristiana (DC), del Partit Socialista Italià (PSI) i la posterior caiguda de la política italiana en el caos. Qui més es va beneficiar d’aquesta situació va ser el Partit Comunista Italià (PCI), refundat l’any 1991 com a Partit Democràtic de l’Esquerra (PDS), ja com apartit socialdemòcrata. Aquest nou mapa polític va espantar els poders fàctics conservadors que vivien en la parapolítica, la gran empresa i el món financer. Un exponent d’aquests poders fàctics era Bettino Craxi, gran aliat en aquella època de Berlusconi en l’alta política i personatge acostumat al tràfic d’influències i de ser favorable als interessos dels privats. Quan Craxi, que pertanyia alPSI (paradoxes de la política italiana), partit d’ideologia molt allunyada de Berlusconi, va ser desaforat com a parlamentari Berlusconi es va quedar sense el seu gran aliat. A aquest fet hem d’afegir-hi les investigacions que es van iniciar contra Finnivest pels jutges anticorrupció degut als molts indicis sobre pràctiques de suborn per part d’alts directius del holding empresarial. Aquestapersecució de la magistratura i el fort endeutament de la macrosocietat empresarial Finnivest, van portar a Berlusconi a anomenar un nou conseller delegat, Franco Tatò, per l’empresa, un home allunyat de l’estructura familiar i tancada que fins el moment havia guiat Finnivest.
Aquesta suma de canvis inesperats van portar a Silvio Berlusconi a iniciar un procés d’acostament al món de la política.Primer va ser amb la seva aproximació a l’Associació per a la Búsqueda del Bon Govern, un moviment polític liderat pel politòleg Giuliano Urbani. Posteriorment, el novembre de 1993, va fer una nova passa, en aquest cas d’un fort impacte mediàtic, com va ser donar suport al secretari general del Moviment Social Italià (MSI), Gianfranco Fini , d’ideologia neofeixista, que aspirava a l’alcaldia de Roma.El desembre del mateix any es van anar constituint uns clubs regionals, que sota el nom de Forza Italia, van començar a organitzar les bases populars i a agrupar gent per la futura acció política. El gener del 1994, després d’haver fracassat en els seus intents de convèncer a la Democràcia Cristiana de la necessitat de formar una coalició de centre dreta, Berlusconi, amb 57 anys d’edat, vaoficialitzar la seva entrada a l’escena electoral. Tot i el fracàs d’aglutinar els sectors centristes a la seva causa, Berlusconi va aconseguir articular les forces més significatives de la dreta i forces més petites del centre dreta. Pel que fa a la dreta destacaven l’ Aliança Nacional (AN) de Fini i la Lliga Nord de Bossi. Els partits més minoritaris del centre dreta eren el Centre Cristià Democràtic(CCD, formació menor sorgida de la DC) i la Unió de Centre (UdC), sorgida de la desaparició del PLI.
El març del 1994 Berlusconi va demostrar una vegada més que era un home fet per guanyar. En les eleccions d’aquell mes va obtenir el 42,9% dels vots que li van suposar a la seva aliança 366 de 630 escons a la Cambra dels Diputats amb una clara majoria absoluta. Cal destacar també, que el seupartit, Forza Italia, va ser el més votat amb l’obtenció del 21% dels vots que es van reflectir en 148 escons. Aquest èxit de l’empresari italià no tenia precedents en la història electoral europea ni mundial. La legislatura de Berlusconi va estar envoltada per la polèmica, ja que els processos judicials i diversos enfrontaments amb els seus socis de govern van ser un fet constant. Finalment, el...