Biografia d'Àngel Guimerà

Biografia Àngel Guimerà

Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. Va ser el dramaturg català més representatiu de el moviment literari de laRenaixença. Guimerà tenia familia al Vendrell, Baix Penedès. Ell va tornar a Catalunya amb els seus familiars amb set anys, i més tard es traslladà cap a Barcelona on va formar-se acadèmicament en lesEscoles Pías.
Quan es va establir definitivament a la ciutat comtal va fundar una revista anomenada La Renaixença junt amb Francesc Mateu i Pere Aldavert, ja que era conegut al món literari per lesseves poesies. Finalment va arribar a ser-hi director de la revista.
Va participar als Jocs Florals diferents anys on va ser premiat repetides vegades, fins que al 1877 el van proclamar "mestre enGai Saber". Guimerà va proclamar un gran nacionalisme que va fer de gran propaganda a les reivindicacions polítiques que es vivien al país, ja que eren poesies molt patriòtiques.
Àngel Guimerà fou elprimer president de l'Ateneu Barcelonina que pronuncià el discurs en català, fet que va cridar molt l'atenció política i literàriament.
Com hem dit Guimerà va ser un gran dramaturg, la seva primeratragèdia en vers va ser Gal·la Placídia al 1879, al 1883 va esciure Judit de Welp, i seguidament Mar i Cel al 1888 on va obtenir un gran èxit, va ser traduïda a vuit idiomes, i va fer un impuls a laseva carrera a nivell internacional. A partir de Mar i Cel comença una nova etapa a la trajectòria literària de l'autor, on les seves obres tenen un fort caràcter realista i social de la vidaquotidiana catalana. En trobem obres com María Rosa (1894), Terra Baixa (1896) i La filla del mar (1900). Terra baixa va ser traduida a la majoria de llengües europees i es va representar en òpera.
En 1889Guimerà surt ecollit com el president de la Lliga de Catalunya, i tots els discursos que va pronunciar arreu del país van ser recollits en un volum anomenat Cants a la pàtria (1906). Al 1909 rep un...