Biografia

el profesorado como categoría social y agente educativo: sociología del profesorado
PRESENTACIÓ
Les dues idees que vertebren el més significatiu de la sociologia del professorat són l’anàlisi del professor com a categoria social, és a dir, de la seva posició a l’estructura social i l’anàlisi del professorat com a agent educatiu, és a dir, la seva posició a l’interior del sistema d’ensenyament.EL PROFESSORAT COM A CATEGORIA SOCIAL
Quan parlem del professorat com una categoria social suposa reconèixer que els seus components comparteixen una mateixa posició en l’estructura social, amb independència de la seva voluntat i sense que existeixi necessariament interacció entre ells. Aquesta categoria pot ser una professió o semi professió, una classe o una fracció de classe o un grupd’estatus.

L’ensenyament com a professió: l’anàlisi funcionalista de les professions
El título profesional supone una demanda de la posición y reconocimiento social. (Palomares et al, 2003: 308).
En la professió docent es genera un gradient en funció del grau d’autonomia que posseeixen els diferents grups de professors.
Dintre de cada nivell educatiu hi ha subdivisions o estrats en funció del cos isector educatiu al que es pertanyi, juntament amb la relació contractual que es tingui.

L’anàlisi de classe i la proletarització del professorat
Per Nicos Poulantzas, els treballadors assalariats no productius (que no produeixen plusvàlua) i els funcionaris (que contribueixen a generar-la en els anteriors) constitueixen una fracció de la petita burgesia, que tendeix a créixer dintre delcapitalisme monopolista de l’Estat.
Als 80 apareix la tesi de la proletarització del professorat, en la qual es formula ¿el treballador de l’ensenyament? Una nova valoració del professor.
Pel que fa a la tesi de Lawn i Ozga senyalen el professorat com els treballadors intel·lectuals del sector serveis que esta inserits al procés de proletarització.

El debat sobre la professionalització oproletarització del professorat
L’ensenyant no exerceix la profesión, es simplemente un asalariado de la enseñanza, d’aquí el concepte d’ensenyant o treballador de l’ensenyament.
Los enseñantes cada vez en mayor medida se piensan a sí mismos como profesionales liberals (Palomares et al, 2003: 313).
Mariano Fernández Enguita està a favor de la prolerització en relació al creixement en número, al retallde les despeses socials, el reglamentarisme administratiu i la repercussió dels seus salaris sobre les despeses laborals. En relació a la professionalització ho està amb la naturalesa específica del treball docent que no s’estandarditza, el creixement social de l’educació, el nivell formatiu i a l’augment del sector públic educatiu. Per tant, els docents es mouen en un lugar intermedio ycontradictorio entre los dos polos de la organización del trabajom en el lugar de las semiprofesiones. (Palomares et al, 2003: 313).
Félix Ortega i Antonio Velasco (1991) es basen en la tesi de la proletarització dels ensenyants i la consideren empíricament vàlid que aquests formen un grup d’estatus.
Burbules y Densmore pensen que és impossible professionalitzar-se perquè es produeix la feminització, queimpedeix la centralitat i el compromís; el baix origen social, que marca metes modestes; y el personalisme i individualisme que entenen els mestres com autonomía.
Per acabar, Gary Sykes defensa el professionalisme perquè és manté la confiança en l’ús que els professionals fan del seu coneixement en un determinat servei públic.

L’associacionisme docent, un sindicalisme professionalL’ensenyament no està unit a associacions cooperatives de dret públic que regulin el seu funcionament intern i el dels seus facultatius. Les que estan unides s’ocupen de realitzar tasques reivindicatives, s’anomenen professionals i tenen sindicats autònoms i lligats a centrals obreres.
Com hi ha sindicats i associacions professionals, al professorat se’l considera que està entre el professionalisme i el...