biologia

LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

Procés pel qual els animals obtenen la matèria i l'energia que necessiten per formar les seves pròpies estructures i realitzar les seves funcions vitals. Els animals són heteròtrofs: Obtenen la matèria orgànica a partir d'altres éssers vius. Fases de la nutrició:

-Ingestió i digestió d'aliments
-Absorció i distribució de nutrients
-Absorció i transport d'oxígen-Metabolisme cel·lular
-Retirada de substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular
-Eliminació de substàncies de rebuig

DIGESTIÓ

Procés de transformació de macromolècules (polisacàrids, proteïnes i lípids) en molècules més senzilles que poden ser absorbides per les cèl·lules.
Implica dos processos:

Mecànic: Trossejament dels aliments en fragments més petits i barejament amb els sucsdigestius.
Químic: Els enzims digestius trenquen les molècules grans en molècules petites.

DIGESTIÓ SENSE AP. DIGESTIU:

Digestió intracel·lular. Els PORÍFERS fan la digestió intracel·lular en cèl·lules especialitzades anomenades coanòcits, amb un flagel i una estructura semblant a un collar.
-L'aliment entra pels porus cap l'interior de l'animal i passa als coanocits per endocitosi.
-Esprodueix la digestió als lisosomes i els residus s'expulsen per exocitosi.
-L'aigua surt per l'óscul.
Desavantatge: No es poden digerir trossos grans d'aliment. Cada cèl·lula ha de tenir la maquinària completa de digestió i assimilació de l'aliment.

DIGESTIÓ EN CAVITAT GASTROVASCULAR

Pròpia de CNIDARIS I DE PLATIHELMINTS.
-La cavitat gastrovascular té un únic orifici que fa les funcions deboca i anus.
-Es produeix digestió extracel·lular: Les cèl·lules vessen els enzims digestius en aquesta cavitat i es produeix la digestió.
-Es poden digerir trossos grans d'aliment.
-Els fragments predigerits entren a las cèl·lules que revesteixen la cavitat, on es completa la digestió (digestió intracel·lular).
-Adequat per animals amb demanda energètica baixa perquè no permet la ingestiócontinuada d'aliment. Mentre s'està digerint un aliment no es pot processar altre.




DIGESTIÓ EN UN TUB

Presenta dues apertures, boca i anus, i permet la alimentació contínua. Permet que cada tram s'especialitzi en funcions diferents. Es més eficaç: Permet menjar amb més freqüència i major quantitat.

Histologia:
-Mucosa: Teixit epitelial secretor
-Submucosa: Teixit conjuntiu ambvasos sanguinis i nervis
-Muscular: Teixit muscular llis: longitudinal i circular
-Serosa: Epiteli de revestiment

REGIONS DEL TUB DIGESTIU

Regió receptora: Boca amb peces bucals i faringe.
-Regió d'emmagazemament i transport: Esòfag, pap.
-Regió de mòlta i digestió inicial: Estómac, pedrer.
-Regió de digestió final i absorció: intestí amb vellositats i microvellositats.
-Regió d'absorciód'aigua i expulsió de restes no digerides: Intestí gruixat i anus.


REGIÓ RECEPTORA

Formada per: Boca ,Faringe muscular,Peces bucals

Adaptacions segons el tipus d'aliment:

-Absorció
-Espiritrompa per absorbir néctar (papallones)
-Perforador-xuclador (mosquits).
-Llepador-xuclador en mosques
-Cefalòpodes: Bec
-Herbívors: Ràdula (cargols), llinterna de Aristòtil (eriçons de mar).-Filtradors: Bivalves

En VERTEBRATS: Llengua i dents (mamífers) o bec (aus, tortugues). Tipus de dents: Carnívors: Canines afilades i queixals carnissers. Herbívors remugants: estructura còrnia, molars amples i plans. Absència de canins. Herbívors rosegadors: Incisius tallants de creixement indefinit. Omnívors: Incisius, canins i molars.

Mamífers: La digestió del midó comença a la boca ambl'amilasa salival




REGIÓ D'EMMAGATZEMATGE I TRANSPORT

-Esòfag: Tub recte que transporta l'aliment a l'estómac. Moviments peristàltics
-Pap: Dilatació de l'esòfag d'alguns animals (Anèl·lids, insectes, aus) per l'emmagatzematge temporal de l'aliment




REGIÓ DE MÒLTA I DIGESTIÓ INICIAL

Estómac: Dilatació del tub digestiu. Els aliments s'emmagatzemen temporalment i es mesclen...