Biomecánica

Principis d'entrenament de la potència. Article 1
INTRODUCCIÓ
Molts esports requereixen la capacitat de generar grans quantitats de força en períodes relativament curts de temps (42,58). La capacitat d'expressar les altes taxes de desenvolupament de la força està sovint relacionada amb els nivells d'un atleta de resistència generals (71) i la capacitat d'expressar sortides d'alta potència(27,30). Stone et al. (71) van suggerir que la capacitat d'expressar les altes taxes de desenvolupament de la força i les sortides d'alta potència són les característiques fonamentals d'acompliment centrals per a l'èxit en la majoria dels esdeveniments esportius. Aquestes habilitats es consideren entre les característiques esportives més importants de rendiment, sobretot en les activitats que es basenen el salt, el canvi de direcció i / o el rendiment esprint (31,53,71). La relació global entre els moviments específics de l'esport i la capacitat del per generar sortides d'alta potència està ben documentat en la literatura científica (4,5,8,60). Per exemple, Hansen et al. (33) van reportar que els nivells de potència de pic són significativament (p 2 × massa corporal demostrar les majorsexpressions de potenciació (64). És important assenyalar que el cos 2 × marcador de massa és només un nivell recomanat resistència mínima a la qual ha de dirigir, tant per atletes masculins i femenins. Això no vol dir que els atletes que no han complert amb aquest mínim no ha de realitzar activitats de salt, carreres de velocitat, o d'entrenament de força. A més, això no vol dir que una vegada queaquest nivell de força s'aconsegueix que el desenvolupament de força addicional no es garanteix o es desitgi. De fet, quan els atletes més forts treure l'èmfasi en el desenvolupament de la força que ràpidament perd força (17) que a la llarga pot tenir conseqüències negatives per a la capacitat d'expressar les sortides d'alta potència, Sprint, o canviar de direcció ràpidament. Quan els atletesaconsegueixen el 2 × nivell de massa corporal mínim de resistència, que són capaços d'aconseguir millors beneficis per a la capacitació de les activitats de formació específica d'energia com ara complexos de força potenciació d'energia (64) i els exercicis balístics com ara esquat amb salt (17). En general, és evident que un mínim esquat de 2,0 × massa corporal és el millor d'un requisit mínim deresistència abans de l'entrenament especialitzat per a l'optimització del desenvolupament de l'energia baixa del cos ha occur.Overall, la relació entre la força màxima i la potència s'ha de considerar sempre en el disseny de programes basats en el rendiment d'entrenament de resistència. En concret, els professionals de força i condicionament han de ser conscients del fet que el desenvolupament de la forçamàxima no ha de deixar de banda i sempre han de ser part del procés de formació, perquè la força màxima és la qualitat fonamental que sustenta la capacitat de desenvolupar productes d'alta potència en una àmplia dels moviments esportius (4).
Tornar al principi | Esquema de l'article
TAXA DE DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA

La taxa de desenvolupament de la força o "força muscular explosiu" descriula velocitat a la qual la força s'expressa durant un moviment esportiu (1,53). Normalment, la taxa de desenvolupament de la força es determina a partir del pendent de la corba de temps de la força (Δforce / Δtime) (84) (Figura 4). Aquesta pendent es pot determinar de diverses formes, com ara la taxa pic de desenvolupament de la força en una finestra de mostreig 20-milisegon o entre les bandes detemps especificats, com ara el pendent entre 0 i 200 mil · lisegons. Independentment de com la taxa de desenvolupament de la força es calcula, exhibeix una significativa importància funcional en les contraccions musculars ràpides i contundents (1). Per exemple, els temps de contracció de 50-250 mil · lisegons s'associen sovint amb moviments ràpids com ara saltar, córrer, o canviar de direcció....