biotec
BIOTECNOLOGIA l
1. TECNOLOGIA DE L’ADN RECOMBINANT
2. TÈCNIQUES RELACIONADES AMB L’ENGINYERIA GENÈTICA
2.1 Tècniques per tallar i unir fragments d’ADN
2.2 Localització de seqüències específiques d’AND: hibridació
2.3 Síntesi de molècules d’ADN recombinants
2.4 Producció de còpies d’ADN
2.4.1
2.4.2
Clonatge de l’ADN
Reacció en cadena de la polimerasa: PCR
2.5Llibreries de gens clonats
2.6 Les cèl·lules i els organismes recombinants com a productors de proteïnes
3. APLICACIONS DE LES TECNOLOGIES DE L’ADN: BIOTECNOLOGIA
4. APLICACIONS DE LA BIOTECNOLOGIA A LA BIOMEDICINA
4.1 Eines biotecnològiques per al diagnòstic clínic
4.1.1
4.1.2
Biosensors utilitzats en el diagnòstic
Tractaments personalitzats: bioxips
4.2 Diagnòstic de malalties
4.2.14.2.2
Malalties genètiques
Diagnòstic i tractament del càncer
4.3 Aplicacions terapèutiques
4.3.1
Teràpia gènica
4.4 Cèl·lules mare
4.4.1
4.4.2
4.4.3
Mètodes d’obtenció de les cèl·lules mare
Usos potencials de les cèl·lules mare
Teràpia cel·lular
4.5 Producció de fàrmacs
4.6 Producció de vacunes
5. APLICACIONS DE LA BIOTECNOLOGIA A L’AGRICULTURA I L’ALIMENTACIÓ
5.1Plantes transgèniques
5.1.1
Utilitat de les plantes transgèniques
5.1.2 Avantatges de les plantes transgèniques
5.2 Aliments transgènics
6. APLICACIONSDELA BIOTECNOLOGIA A LA MILLORA DEL MEDIA AMIBIENT
6.1 Mètodes tradicionals i biotecnològics
6.2 Processos de transformació de la matèria
6.3 Compostos xenobiòtics
6.4 Recuperació d’extenses zones contaminades: bioremediació
1
1.TECNOLOGIA DE L’ADN RECOMBINANT
La tecnologia de l’ADN recombinant, o enginyeria genètica, és un conjunt de tècniques que ens
permeten localitzar, aïllar, sintetitzar, manipular, recombinar i transferir a les cèl·lules
seqüències específiques d’ADN.
2. TÈCNIQUES RELACIONADES AMB
L’ENGINYERIA GENÈTICA
2.1 Tècniques per tallar i unir fragments d’ADN: endonucleases de restricció
Lesendonucleases de restricció són enzims, aïllats de bacteris, que tallen l’ADN en regions
amb seqüències específiques, amb la qual cosa es generen fragments d’ADN anomenats
fragments de restricció. Aquests fragments tenen extrems d’una sola cadena que
s’anomenen extrems cohesius, ja que tendeixen a associar-se amb altres fragments
d’extrems amb seqüències complementàries.
Els fragments de restriccióobtinguts es poden separar per mitjà d’electroforesi en gel
d’agarosa.
L’estudi dels fragments de restricció obtinguts ens permet construir un mapa d’aquesta
molècula, que s’anomena mapa de restricció.
2.2 Localització de seqüencies específiques d’ADN: hibridació
El mètode més emprat per localitzar una seqüència específica d’ADN és la hibridació del
material genètic. Es basa en el fet quedues molècules d’àcids nucleics de cadena senzilla,
amb seqüències complementàries de nucleòtids, formen un híbrid de doble cadena.
Passos del mètode:
1- Construir molècules d’ADN o ARN amb una seqüència de bases complementària de la
seqüència del gen que volem localitzar.
2- Es marquen aquestes molècules de manera fluorescent o radioactiva.
(S’utilitza a aquestes molècules com a sondes quehibridaran de manera selectiva amb la
seqüència d’ADN que cerquem.)
2.3 Síntesi de molècules d’ADN recombinants
1- Es tracten els ADN dels dos organismes amb la mateixa endonucleasa de restricció.
D’aquesta manera, s’obtenen fragments d’ADN amb extrems cohesius complementaris
que es poden associar entre si.
2- Els fragments d’ADN s’uneixen per mitjà de l’enzim ADN ligasa.
2.4 Producció decòpies d’ADN
2.4.1 Clonatge d’ADN
El clonatge d’un gen consisteix a inserir-lo en un vector de clonatge per poder-lo introduir en
una cèl·lula hoste, en la qual pot ser copiat i mantingut.
2
Els vectors de clonatge són molècules d’ADN que tenen la capacitat d’entrar en una cèl·lula i
de replicar-s’hi. Ex: Plasmidis (els més utilitzats), bacteriòfags i cromosomes bacterians (BAC) i...
Regístrate para leer el documento completo.