Bipo

TRASTORN
DE LA BIPOLARITAT

1. Introducció

1.1. Descripció
El trastorn bipolar és el diagnòstic psiquiàtric que descriu un trastorn d’estat anímic caracteritzat per la presencia d’un o més episodis amb nivells anormalment elevats d’energia, cognició i estat d’ànim. Clínicament es reflecteix en estats de manies o, en casos més lleus, hipomanies que van lligades amb episodis de depressió,de manera que l’afectat viu entre l’alegria i la tristesa d’una manera molt més accentuada que les persones que no pateixen aquesta patologia.

“El trastorn afectiu bipolar (TAB), conegut popularment com trastorn bipolar i antigament com psicosi maníaco-depressiva, és un trastorn de l’estat d’ànim L’afectat oscil·la entre l’alegria i la tristesa d’una manera molt més marcada que les personesque no pateixen aquesta patologia, travessant períodes repetitius de depressió (fases depressives) que s’alternen amb temporades de gran eufòria (fases maníacas). La seva expressió en el cervell es produïx en forma d’un desequilibri electroquímic en els neurotransmisores.”

1.2. Tipus

a. Trastorn bipolar tipus I

El trastorn bipolar tipus I es dóna en aquells individus que hanexperimentat un episodi maníac en conjunt a un episodi depressiu. És freqüent que els subjectes també hagin presentat un o més episodis depressius majors. Pel diagnòstic d’aquesta modalitat d’acord amb el DSM-IV-TR són necessaris un o més episodis maníacs o mixtos. No és necessari que el pacient hagi patit un episodi depressiu com a requisit per fer-ne el diagnòstic, tot i que sovint aparegui.

b.Trastorn bipolar tipus II

El trastorn bipolar tipus II es caracteritza per episodis de depressió major juntament amb un episodi hipomaniac, com a mínim. Els episodis hipomaniacs no provoquen alteracions socials i ocupacionals i manquen de trets psicòtics. El trastorn bipolar II és molt més difícil de diagnosticar, ja que els episodis d’hipomania poden sorgir simplement com un període que sovintes relata amb menys freqüència que l’estat depressiu. En casos de depressió major i en casos de mania es pot donar psicosis, però en casos d’hipomania no.

c. Ciclotímia

La ciclotimia implica la presencia de nombrosos episodis d’hipomania, intercalats amb episodis depressius que no compleixen completament els criteris per a que existeixin episodis de depressió major. L’idea principal ésque existeix un cicle de grau baix de l’estat d’ànim que apareix davant l’observador com un tret de la personalitat. Hi ha variacions d’aquest trastorn. Els estats d’ànim canvien ràpidament (en un any se’n poden manifestar 4 o més canvis d’ànim) al igual que poden canviar lentament. Una vegada s’estabilitza la vida del pacient, aquest es retroba amb la seva vida social, laboral i afectiva, evitantescapar de sí mateix i del seu entorn, per així conviure amb la seva parella, amics i família.

d. Distímics

Com en el cas de la ciclotímia, en la distímia por confondre’s la patologia amb el caràcter de la persona.

* Tristesa, ansietat.
* Pèrdua d’interès per allò amb que abans es gaudia.
* Plors excessius i irritabilitat.
* Menor capacitat de concentració i depresa de decisions.
* Disminució de l’energia i cansament.
* Augment del sentiment de culpabilitat, desemparo o desesperança.
* Alteració en els hàbits de la son.
* Alteracions de pes (degut a menjar massa o molt poc).
* Tendència a l’aïllament social.
* Símptomes físics que, malgrat el tractament, no desapareixen (com ara el mal de cap).

1.3. Símptomes

Durant lafase depressiva el pacient pot presentar:

* Pèrdua de l’autoestima.
* Desànims continus.
* Abstracció.
* Sentiments de desesperança o minusvalidesa.
* Sentiments de culpabilitat excessius.
* Fatiga (cansament o avorriment) que dura setmanes o mesos.
* Lentitud exagerada.
* Somnolència durant el dia.
* Problemes de concentració, fàcil distracció per...