bjl-

Curs 2009-2010 - 4t d’ESO

IES Jaume I de Borriana - Departament de Valencià (Mar)

Franz Kafka

La metamorfosi
(adaptació)

1
Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis inquiets, es va trobar al llit transformat
en un insecte monstruós. Estava gitat damunt l'esquena dura, com una closca, i, si alçava una
miqueta el cap, veia la seua panxa de color marró, segmentada perestreps arquejats, com una volta,
tan prominent que el cobertor, a punt de caure del tot, ja quasi no s'aguantava. Les cames, molt
nombroses i dolorosament primes en comparació amb la grandària habitual de Samsa, s'agitaven
indefenses davant els seus ulls.
«Què m'ha passat?», va pensar. Allò no era un somni. La seua habitació, una habitació
normal per a una persona, per bé que un poc menuda,es veia ordenada entre les parets tan ben
conegudes. A la paret, damunt la taula on hi havia un mostrari de teixits desordenat —Samsa era
viatjant— penjava una imatge que feia poc havia retallat d'una revista il·lustrada i havia emmarcat
amb un marc daurat molt bonic. Representava una dona asseguda, orgullosa, guarnida amb un barret
i un boà de pells, que desafiava l'espectador amb un immensmaneguet de pells en el qual s'amagava
tot l'avantbraç. La mirada de Gregor es va dirigir cap a la finestra, i el mal temps —se sentia com
repicaven les gotes de pluja contra l'ampit de zinc de la finestra— el va fer posar molt melancòlic.
«¿I si dormia una miqueta més, i em llevava del cap estes fantasies?», va pensar, però això era del tot
impracticable, perquè tenia el costum de dormir delcostat dret, i en el seu estat actual no podia
posar-se d'aquella manera. Amb quina força no va girar-se cap a la dreta!; però es gronxava per
tornar a quedar sempre d'esquena. Ho va intentar un fum de vegades, va tancar els ulls per no vore
les cames movent-se, i només va desistir quan va notar un dolor en un costat, un dolor suau i sord
que sentia per primera vegada.
«Déu meu! —va pensar—,quin ofici més esgotador he triat. Un dia sí un dia no de viatge.
Estos assumptes porten pitjors maldecaps que si es té un negoci propi, a casa; i al damunt esta plaga
dels viatges, la preocupació per l'enllaç dels trens, els menjars irregulars i roïns, els contactes efímers
amb persones sempre diferents, que mai no ens tracten amb cordialitat. Que se'n vaja tot a fer la
mà!» Va sentir unalleugera punxada a la panxa; i movent l'esquena es va acostar al capçal del llit
per poder alçar millor el cap; va localitzar el lloc que li feia picor —era ple de nítids puntets xicotets
i blancs que no va saber explicar-se—, i volia rascar-se'l amb una cama, però la va retirar de seguida
perquè aquell contacte va produir-li repugnància.

Franz Kafka, La metamorfosi, pàgina 1

Curs 2009-2010- 4t d’ESO

IES Jaume I de Borriana - Departament de Valencià (Mar)

Va esvarar una altra vegada cap a la primera posició. «Això d’alçar-se matí —va pensar—
ens fa tornar ben bojos. La gent ha de poder descansar de tant en tant. Hi ha viatjants que viuen com
les dones d'un harem. Per exemple, quan a mig matí torne a l'hostal per transcriure els encàrrecs que
m'han fet, aquells s’acaben deseure a taula a esmorzar. Si jo féra una cosa així, amb el director que
tinc, em despatxarien immediatament. Ben pensat, qui sap si això no seria el millor per a mi. Si no
fóra perquè em continc a causa dels meus pares, ja faria temps que hauria deixat la faena. M'hauria
presentat davant el director i li hauria dit sense pensar-m’ho tot el que pense. Segur que hauria caigut
d'aquell pupitre seutan alt! També és una cosa ben curiosa, això de seure damunt del pupitre i
conversar des d'allà dalt amb els empleats, que, a més, s'han d'acostar molt al director, perquè
sordeja. Bé, encara hi ha esperances. Quan haja reunit els diners que em fan falta per acabar de pagar
el deute que tinc amb els meus pares —és cosa de cinc o sis anys més—, aleshores, ja ho crec que ho
faré. Això...