bkguu

SOBRE EL PROGRES POETIC DE JOSEP CARNER: ANALISI
D'ALGUNES VARIANTS D'ELS FRUITS SABOROSOS
((Una comparació metodica de les dues versions d'E1.y fruits
saborosos il.lustraria molts aspectes de I'evolució de Josep Carner

en la tecnica, pero més encara en la intenció de la seva poesia))'.
Aquestes paraules de Carles Riba, formulades arran de l'aparició
de la segona versió dels poemescarnerians, empenyen qui escriu a
voler fer, també, la seva contribució al coneixement del llibre.
L'edició critica que n'ha fet Esther Centelles, apareguda recentment
a la col~leccióc(l'Alzinan d'Edicions 62, i que el lector trobara
ressenyada en un altre lloc d'aquesta publicació, té la virtut de
proporcionar tots els estadis anteriors dels poemes publicats, i per
aixo és també un estímul,alhora que un instrument ben Útil per al
treball que em proposo2.
Aquest en seria el punt de partida: els poemes d'Els fruits
saborosos poden mostrar llur rica subtiIitat si ens decidim a
aprofitar, en la lectura, alguns suggeriments nous. En primer lloc,
els que provenen de canvis de sentit entre versions diferents: seguint
doncs els passos del mateix Riba, i de Garcés i Ferrate després,3
1.Carles RIBA,
((Elsfruits saborosos)),per Josep Carner, dins Obres
completes 11: ccAssaigs crítics)). Barcelona, Edicions 62, 1967, pp. 392-396.
En aquest treball, important per a I'apreciació justa del llibre, Riba compara
ja alguns fragments i els comenta, sense aventurar, pero, cap conclusió.
2. Josep CARNER, fruits saborosos, edició i notes a cura d'Esther
EIS
Centelles, Barcelona,Edicions 62 (((L'Alzina), I), 1984.
3. Vegeu, ultra I'article de Riba citat a la nota 1, Tomis GARCÉS,
E/
rigor poetic de Josep Carner, dins Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits
(Barcelona, Selecta, 1972), pp. 185-209, on, després d'unes consideracions
generals sobre el sentit de les revisions de Carner, se n'estableixen quatre
graus -retoc, nova dicció, reducció i empelt- i se'n comentenexemples.
Es un treball útil per entendre les raons i l'abast de la revisio carneriana.
Vegeu també Joan FERRATE,
((Poesia)),de Josep Carner: Ressenya i
vindicació, ((Els Marges)), núm. 8 (set. 1976), esp. pp. 29-32, on es posen
tres exemples de revisio, en el primer cas per temperar el to del poema, en
el segon per travar-ne la textura tot simplificant la construcció i en el tercer

MarcelOrtin

107

caldria deturar-se en aquelles variants que permeten de descobrir
un poeta nou, tant si es tracta de clares rectificacions de contingut
com de matisacions estilístiques -és sabut que la frontera entre
unes i altres, en poesia, no sempre és facil d'establir. En segon lloc,
la recerca, en Elsfruits ~uborosos,
d'elements premonitoris del que
entenem com a essencial de I'artcarneria -es a dir, d'aquells
elements que es retroben plenament en llibres posteriors- ens
acostaria al nuli d'autenticitat del llibre, enlla d'adherencies d'epoca
o d'escola. No en va Maria Manent ha remarcat que el proposit del
poeta (especificat en el seu proleg de 1928)4 d'unir ccl'intima gracia
misteriosa que exemplifica Maragall i la venustat formal en serenor
de llengua fixa que inauguraCosta i Llobera)) es, en rigor, el de
,i el 1906 fan:
La vida nostra dins una quietud oscil.la,
oh tebior tardoral, oh repos penetrant!
i les fulles caigudes fan una olor tranquil.la (1906: IX, 5-7)
el 1928, en canvi:
La vida nostra avui de quietud s'emplena.
Hem vist roses morint, falciots emigrant ...
(3928:1X, 5-7)
I les fulles caigudes fan una olor serena
i finalment, el 1957:
EItemps, encara temps, de quietud s'emplena.
Hem vist les flors morint, els falciots passant.
(1957:1X, 5-7)
Les fulles cauen tot besant la llum serena
En el procés que sofreix el primer d'aquests versos torna a apareixer
la interiorització del punt de vista comentada més amunt. En les
tres versions el vers esta posat en boca d'algun dels ((amics)) que
vellegen, pero cal notar que la simple...