Blai Joncar











Blai Joncar
Josep Vallverdú






Elena Velasco Carrillo
4t ESO – B
Curs 2014/2015
Ins. Campclar
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Josep Vallverdú va néixer a Lleida l’any 1923. Va estudiar la carrera de filologia clàssica i va treballar de professor d’institut. Ha alternat la docència amb la traducció i la redacció d’obres originals, algunes de les quals han estat traduïdes a diversos idiomes. Lesseves novel·les es caracteritzen per la gran varietat de temes, ambientats en èpoques diverses de la història, i per la riquesa del llenguatge. Ha obtingut, entre d’altres, els premis Joaquim Ruyra i dues vegades el Josep M. Folch i Torres, el premi de la Generalitat a la millor obra juvenil, el premi Crítica Serra d’Or, el Premio Nacional de literatura infantil, el Premi d’Honor de les LletresCatalanes i el premi de la CEEI. L’any 1980 va figurar a la llista d’honor del premi H.C. Andersen. A més de les novel·les, escriu obres de teatre, llibres per a l’escola, llibres de viatges, monografies comarcals i poesia. La Galera li ha editat l’Obra Completa en 14 volums.


TRAMA ARGUMENTAL
Primera part: ELS DIES
Blai Joncar encara era massa petit quan va començar la guerra, això provocava queell no sàpigues realment que eren termes com sindicat, per què son pare havia de marxar al front, o sobretot perquè la seva mare va marxar un dia de casa i ja no l’ ha tronat a vista mai.
Tots aquests successos van fer que Blai tingues una altra perspectiva de la vida. Ja que, la guerra el va deixar sense mestre, però sobre tot sense mare. Així que davant d’aquesta situació, el seu pare vadecidir enviar-lo cap al mas Joncar, on vivien els seus tiets, perquè què feia un nen com ell als despatxos d’un sindicat?.

Al poble es va trobar molt agust en Blai. Els tiets tenien un mas molt gran i ple d’animals. L’únic problema era que el bestiar donava molta feina i el seu tiet ja no tenia al mosso que el cuidava, així que s’havia d’esforçar molt per a tenir-ho tot controlat. A més en Blai nopodia anar a l’escola perquè li quedava massa lluny i per tant aprofitava per donar passejades pel camp o per ajudar a la seva tieta a fer feines de casa com netejar llenties..etc.
Un dia van rebre una visita inesperada den David, en la que els va comunicar que en Pere, el marit de l’Angeleta, que era del bàndol franquista, s’avia amagat.
Amb el pas del temps, Blai es va assabentar de que el seupare també era del bàndol republicà i a més era un sindicalista que havia combatut a favor dels republicans., i tot i que hi haguessin rumors de que la guerra s’acavava,son pare s’hauria d’exiliar a França.
Un dia, metres que en Blai passejava com de costum, va veure que un avió volava massa prop del terra i que finalmet va aterritzar a la sarreta de l’Obac. Com l’oncle el tenia prohibit ded’allunyar-se quan es feia fosc, va decidir tornar cap a casa. Al cap d¡uns dies, l’oncle Miquel el va manar a buscar llenya al paller, on per a sorpresa del Blai va trobar-se amb l’aviador.
En Blai li va contar tot al seu oncle, i aquest, assabentat del que pasava es va oferir a ajudar-li fins que es recuperès del tot. Genaro, l’aviador,es va quedar perplex ja que ell era una aviador feixista. Acanvi, va aconsellar a la fmailia, que en Miquel s’exilies a França, ja que els franqueistes només conideraven lliures de cupla a qui havien abandonat el territori espanyol. També els va ajudar en les feines del mas, com ara el besiar... i es va encarregar de donar classes de matematiques al xiquet, ja que ell era un home ilustrat.
Amb els pas del temps,la tia Angleta i la seva filla Teresa, tsmbés’en van anar a viure al mas del oncles, ja que la casa de la tia Angeleta va ser reclisada.
I finalment l’ultim succeïment que s’explica a aquesta pert és quan un gruo de repuclicans retirats, van al mas. I amb tot el xivarri es va acabar llençant una bomba contra el cobert on s’amagava en Genaro.
Tots van pensar que no hi haurien supervivents, pero es van equivocar, a l’endemà el Tenesi, va...