Blaverismo

Blaverisme> es definirà per la seva negació de què existeixi cap element simbòlic i cultural important que siguin compartits per catalans i valencians. Dos punts de vista sobre el sorgiment: (ambinfluències politiques)
1. Reacció al fusterianisme = Sorgeix com a reacció a les tesis pancatalanistes de l'escriptor valencià Joan Fuster. Al seu assaig Nosaltres, els valencians (1962) i altresescrits, promulga un nacionalisme essencialista, basat en la llengua i en la cultura i conclou, després d'una anàlisi històrica de la identitat valenciana influïda pel marxisme, que els valencianscomparteixen nacionalitat amb els seus veïns catalans. Aquestes tesis gaudiran d'èxit entre la intel·lectualitat i els universitaris dels anys 60, pel seu component antifranquista i de trencament i,alhora, influeix a tota l'esquerra.
El trencament intern del valencianisme provocat pel sorgiment del nou valencianisme fusterià afavoriria la derivació d'una part del valencianisme tradicional fins aplantejaments anticatalanistes, fent-hi lloc al blaverisme. Aquest moviment farà seu un determinat univers simbòlic que el nou valencianisme fusterià havia renunciat, arrossegant cap als seusplantejaments als participants d'allò que es podria identificar com un valencianisme temperamental.
Allò que definirà al blaverisme no serà la denúncia de l'argument fusterià com una fal·làcia, sinó la seuaresposta igualment essencialista però del tot antagònica. A la frase de Fuster: "No és que la bandera valenciana siga igual que la catalana. És la mateixa. Igual que amb la llengua i tantes altrescoses" el blaverisme respondrà amb una negació rotunda de què ambdues comunitats comparteixen cap d'aquests aspectes.
2.La Transició democràtica i la UCD
Crítics del blaverisme diuen que no es manifestafins l’any 1977 en plena transició. Aquests posen èmfasi el paper que hi haurien jugat al respecte polítics de la UCD valenciana com Fernando Abril Martorell, Manuel Broseta i Emilio Attard, que...