Bloc 2 Català

2. GIRONA
Molts dies, en comptes d’anar a estudi, m’aturava enmig del Pont de Pedra sobre l’Onyar i (...) hi restava hores i més hores, recolzat a la barana, mirant, mirant, bevent vida, embadalint-me, consolant-me.
Des d’allí un hom veu les cases de Girona estendre’s a banda i banda del riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestitsamb robes apedaçades amb tota mena de parracs. (...). Han crescut sense art ni regla, seguint les sinuositats del riu i adoptant amb franquesa, a la vista de tothom, l’actitud més convenient per llançar a l’aigua llurs immundícies. (...) El pintor i el poeta s’hi encanten. Hi ha riquesa de color, hi ha exuberància de vida, hi ha quelcom de l’instint diví que ha presidit la formació del niu deles orenetes. I, amb tot el seu aspecte de captaires miserables, aquelles cases tenen una ànima jovençana i alegre, que reïx de llurs finestres i balcons al primer raig de sol. La llum hi troba milers de vidres on emmirallar les seves onades d’or; el vent hi troba cortines de totes formes per jugar a banderetes.
Allí, en aquelles balconeres rústegues, refilen joiosament els canaris al primerllustre de l’aurora; allí, damunt d’aquells terrats i teulades, sobrecapçats de gabiasses desiguals, s’alcen esplèndids vols de coloms, que es destaquen sobre el cel blau com garlandes de flors blanques, coronant la majestat del sol ixent. I, en entrar més i més el dia, les finestres es van obrint i els balcons es van poblant. Aquí una veïna estén al sol la roba multicolor de la seva bugada; acíuna altra, desitjosa de treballar a l’aire lliure, ve a estintolar a la barana d’un terradet el seu tauló de planxar(...); més enllà, sobre un relleix ple de testos, apareix una regadora, que ruixa, i un braç i una mà que es belluguen, i aleshores reparareu a l’entorn de finestres esquifides i rònegues un enfilall esplèndid de verdor i de roses i clavells, que riuen, riuen benaventuradament;i d’un balcó a l’altre van i vénen converses; i tot es mou, i xerroteja, i canta; i els vailets que pesquen amb canya des d’un pis, les comares que es barallen de finestra a finestra, tirant-se de lluny ridícules arpades, que s’emporta el vent rioler, i fins i tot el menestral, que tal volta surt amb cara de pomes agres a la seva petita galeria i, aguantant-se la trinxa dels descordatspantalons, es fica precipitadament dins un gabinet, del qual tothom endevina la servitud (...) .
L’Onyar reflecteix aqueixos moviments i coloraines, multiplicant-los i prismatitzant-los dins sa vibradora correntia (...); i, per damunt del barri carnestolenc, la Girona solemnial ostenta sense desentonament les seves dues notes més artístiques i severes. Sí, per damunt d’aquella cimbellada grotesca debalcons, galeries, relleixos, teulades, torratxes i gabiam, la grandiosa catedral es mostra de cos sencer amb la seva silueta de tarasca decapitada, i, una mica més lluny, el campanar de Sant Feliu s’aixeca com un xiprer gegantí, tot místic, tot somiador, parlant de la inspiració melangiosa dels segles passats.
Joaquim RUYRA, La parada.

EXERCICIS DEL TEXT

1. A quina tipologia pertany? Raoneula resposta.




2. Quina és la idea cabdal del tercer paràgraf?














3. Expliqueu amb les vostres paraules què fa la gent que viu en aquestes cases i afegiu-hi unes quantes persones més: cal que tingueu molt present en quina època s’ha fet la descripció.
.

ASPECTES GRAMATICALS

A. Col·loqueu-hi totes les formes de pronoms relatius possibles:

1. Al menjador s’hi va fer un silenci........................................ feia angúnia.
2. Encara vaig al parc ........................................................ jugava de petita.
3. S’adonava que ja no tenia aquelles idees ............................... havia lluitat de jove.
3. Va arribar el professor .................. parlaven, ............................... tothom va callar.
4. Va fer una exposició molt brillant,...