BLOC 2 SOCIOLOGIA

NÚRIA PÉREZ SALVADOR

SOCIOLOGIA

BLOC 2

TEMA 3 . LA SOCIALITZACIÓ I EL PAPER DELS AGENTS SOCIALS
3.1. LA SOCIALITZACIÓ COM A APRENENTATGE DE LES CONSTRUCCIONS SOCIALS
3.1.1. LA SOCIALITZACIÓ: LA RELACIÓ ENTRE L’INDIVIDU I LA SOCIETAT.
La socialització és el procés fonamental perquè nosaltres puguem ser competents en vers la
societat. Com som, com pensem; les ideologies depenen del contextsocial. Per tant, és el procés
mitjançant el qual l’individu aprèn els elements socioculturals de la societat que pertany, els
integra a les estructures de la seva personalitat i s’adapta així a l’entorn social.
Elements principals:




Aprenentatge dels símbols, estereotips, llenguatge, formes de pensar, habilitats, etc.
Integració en la nostra personalitat.
Adaptar-se a l’entorn social

Té unadoble funció, funcions per:
1. Individu. Desenvolupar-se en el seu entorn social, ser competent en el context social i
desenvolupar la seva identitat.
2. Societat. Permet que els valors, creences en una societat es desenvolupin en un individu
( trànsit cultural) i permet la cohesió social (corpus de normes compartides).
Socialització, característiques del procés:
1. És un procés obert, no finit.S’inicia al moment de néixer fins al moment de la mort, per
tant es pot dir que dura al llarg del període de vida d’una persona.
2. Es produeix en diferents estadis o etapes, hi ha de més intensitat o de menys; no és un
procés lineal.
3. Es transmet i depèn en gran mesura d’un conjunt d’agents o actors persones directes
(família...) o institucions ( escoles...).
4. La socialització fa que les normes oels valors tinguin un paper de consciencia moral o
coerció. (Per exemple, no matem a la gent/ objectiu de la campanya de prevenció
d’accidents de la DGT). Això obre el debat a parlar sobre el control social o la llibertat.
Saben tot això, som lliures?

NÚRIA PÉREZ SALVADOR

3.1.2. ELS AGENTS DE SOCIALITZACIÓ
G.H.Mead, assenyalava que els agents de la socialització es poden diferenciar en dosgrans
grups:
a) Altres significatius: agents molts propers a l’individu, a algun vincle afectiu o amistós.
b) Altres generalitzat: ens abstracte, la societat. Tots aquells agents que formen part
d’aquest ens abstracte i generalitzat que es la societat.
Principals agents de socialització: família, escola, mitjans de comunicació, amics. G.H.Mead
només considera com a altres significatius a la família.PRINCIPALS AGENTS DE LA SOCIALITZACIÓ:
1. FAMÍLIA
La família es el primer agent que entra en joc en el procés de socialització, i te una importància
molt decisiva en la configuració de la nostra personalitat, la nostra identitat, perquè actua sobre
la base de la nostre identitat, de la nostre personalitat. Es l’únic agent de la socialització que
actua i a més l’únic que es te com a referent socialfins que l’infant entre a l’escola. La família
transmet molt bona part dels coneixement, les habilitats, etc. A través del vincle afectiu. La
socialització que es produeix en el vincle de la família es una socialització continua i difusa.
Continua perquè es produeix les 24h del dia els set dies de la setmana, i es difús perquè no hi
ha un programa concret, es a dir, es va produint en totes lesesferes de la vida.
La família ens ensenya els valors, habilitats socials, els rols, els estereotips, hàbits, ...
Una vegada l’infant surt d’aquest nucli tan proper i comença anar a l’escola i per tant a tindre mes
consciencia, passa a entendre que mes enllà del nucli proper hi ha una entitat superior a aquest
nucli familiar i que te un caràcter mes abstracte. A més, es una entitat reguladora, es adir, que
regula el que puc fer i el que no. Es el moment que els infants prenen consciencia de que formen
part d’una entitat reguladora que es la societat, i que esta per sobre de la família.
En aquest punt el que aprenen ja no depèn de la família si no que son un reflex de la societat.
Es un moment d’un canvi important, en que l’infant percep que allò que en l’entorn de la família
eren...