blonderiana

Blonderiana

Gilbert Keith Chesterton va sentir el desig d'escriure la història d'un pilot anglès que, descobrir l'antiga Anglaterra.Joan Joergensen, el famós danès, no ha donat delicadíssimes pàgines sobre la seva gran periple ideològic. Maurici Blondel, si escrivís la seva autobiografia no podria donar-li aquest dramàtic interès del caminant que partint de llunyanes terres arriba per fi ala seva pàtria, educat en l'ambient piadós d'una família provinciana, va arribar Maurici Blondel a parís per començar els seus estudis i aviat va experimentar el xoc amb l'ambient ideològic cristianisme, d'aquest intent, l'ambient ideològic que a la segona meitat del passat segle dominava a França, Blondel sentia la imperiosa necessitat de reaccionar, i es creixia amb la lluita. Per tant ....podria escollir el positivista més exigent, la nostra pròpia imminència, estiguis misteriós del nostre propi ésser ens mostrarà què els seus fontaneres més profunds arrelen més lluny, ens mostrarà que el sentit de tota la vida és un crit de nostàlgia per la recerca de Déu. Blondel no es va espantar pel xoc, va escriure una valenta carta a la Redacció de la veritat "no rebutjant, sinó desenvolupantnaturalment, no només es van alarmar les idealistes, es van alarmar també els pensadors catòlics. El pobre Loisy, que havia estat amic de Blondel, va caure per no aixecar més. No passava fregant el cap aquella rellisca que envoltava entre els seus remolins a confidents i amics seus? - Per la Filosofia cristiana, cal buscar llum per aquests problemes plantejats per Blondel.
- L'ambientmodernista.
El concili Vaticà va fixar clarament el 1870 l'orientació que han de seguir els apologistes catòlics en declarar que la divina revelació sense signes intel·ligents. Naturalment per conduir un home a la llum era doncs, necessari començar per una preapologotica que li fes apte, però, era tan difícil lluitar contra el corrent filosòfic dominant. Per això molts apologistes catòlics van tornar elsseus ulls als teòlegs i filòsofs protestants que havien assimilat amb la major naturalitat les idees kantianes i el trasllat a la teologia de les tres idees filosòfiques kantianes que abans amb el moviment ideològic modernista. Es reparteixen en tres postulats: No pretenien els teòlegs protestants demostrar racionalment la veritat de la religió cristiana. l'apologètica havia servir, doncs,d'arguments en lloc dels miracles. ja que en fe concordava perfectament amb les exigències de la nostra naturalesa lliure.És interessant observar que a més d'aquests modernistes es va formar un altre grup encara simpatitzava amb les doctrines modernistes tenia el bon desig de només cedir a les noves idees de l'indispensable.
La posició de Mauricio Blondel és clara: ja que la mentalitat modernaimpedeix a molts veure el valor de l'apologètica extrínseca que està basada en una demostració racional i en els miracles.s'adverteix que aquesta actitud apologètica era molt perillosa perquè tot i la bona intenció es tira a veure la mentalitat que tenia un interès apassionant per a aquells que veien que llegava a uns punts totalment oposats.
Maurici Blondel va encendre una viva polèmica que encaradura avui dia, amb la recessió anònima de la vaig retenir de metafísica et de morals, que expressava clarament la reacció del racionalisme idealista davant Blondel. El jove doctor revolucionari literal del catolicisme de les dogmes i als preceptes d'una església.
A Mauricio Blondel se li ha enganxat l'etiqueta de filosofia de l'acció, ell mateix la va cridar d'aquesta manera el 1905 a un escritanònim al Bernat de Sailly. Encara que el kantisme s'havia infiltrat a tot arreu i tot i lasa directrius generals kantianes, els filòsofs començaven a experimentar amb la mateixa societat.
El mateix blonder ens ho diu:-Mentre que la paraula acció m'havia suscitat la idea d'un acabament d'una perfecció, real o formal.
Si algú vol fer-nos conèixer una persona, amb qui mai hem tractat, comencés...