Bnjmk

L’ANTIC EGIPTE




L'ESCRIPTURA EGIPCIA


L' escriptura jeroglífica egípcia, té dos tipus bàsics de signes: Els ortogràfics i els simbòlics o jeroglífics, també anomenats ideogrames. Els primers formen un alfabet de 24 lletres i els segons sobrepassen els 700.
Si pertanys al gènere femení hauràs de dibuixar al final del teu nom una dona asseguda. Però, per indicar el gènere masculíhauràs de dibuixar un home assegut.

Els jeroglífics (ideogrames) egipcis, escrits sobre fulls de papir fabricats amb joncs, eren ideogràfics, és a dir, que l’escriptura representava la idea d’una cosa. La seva funció és la de transmetre una idea relacionada amb el context en el que apareixen aquests símbols. L’ideograma anomenat "La mòmia" equival a l’expressió ortogràfica wi que significa mòmia, ide twt que significa estàtua. La mòmia apareix de peu, coberta amb llargues bandes de lli blanc.

ALFABET EGIPCI:

|[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |
|[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |
|[pic] |[pic] |[pic]|[pic] |[pic] |[pic] |
|[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |[pic] |


QUI SÓC? Jo sóc...
LA PINTURA EGÍPCIA

A través de la pintura, el poble egipci reflecteix la vida quotidiana i els seus costums. Utilitzada principalment per decorar diversos elements arquitectònics ifuneraris, és en els murs on es desenvolupa amb més profusió.
Encara que les pintures cobrien les parets de nombroses cases i palaus, les tombes són, en gran mesura, l’únic lloc on es manifesta plenament una part important de les representacions pictòriques egípcies, sent, així mateix, les úniques obres murals que s’han conservat fins avui.
Destaca també la il·lustració de papirus, especialment la delLlibre dels Morts, on es barregen dibuixos i escriptura.




MATERIALS, SUPORTS I TÈCNIQUES


Els pintors obtenien els colors que usaven a partir de substàncies naturals. Els més utilitzats foren:


Blancs

Emprats, generalment, per a fons i vestits.
Procedien de la calç.
S’aplicaven en capes més o menys gruixudes per obtenir un grau de transparència més o menys gran.

Marrons iocres
Molt utilitzats.
Es trobaven en les argiles i terres properes a Nil.
De la barreja de l’ocre amb el negre s’obtenia un to roig fort que s’usava sempre en els cossos masculins.
Ocres i vermells barrejats proporcionaven el rosa adequat per als cossos de les dones.
D’un ocre ataronjat, se n’obtenia el groc.


Blaus i verds

L’òxid de coure i la malaquita eren les seves fontsprincipals.
Un blau molt pàl·lid es va utilitzar com a fons en les tombes de la XVIII Dinastia.


Negres

Procedien bàsicament del fum i del carbó.
Molt emprat en perruques, ulls i línies de retoc.
És el color que es conserva pitjor.

Els colors s’empraven purs, i s’aplicaven barrejats amb aigua, gomes naturals (resines vegetals), clara d’ou o cera d’abelles, mitjançant pinzells fets de canyaesmicolada i fines canyes punxegudes.
La pintura egípcia fou essencialment mural; amb ella es cobriren tombes, palaus, cases, encara que només es conserven les funeràries.
El pas previ abans de començar a pintar era el traçat d’una quadrícula en el mur, que s’efectuava amb una corda tibant tenyida de vermell que deixava una línia discontínua a la paret. Immediatament es realitzava un primer dibuix,les proves del qual s’havien executat abans sobre trossos d’argila.
Damunt del dibuix s’aplicaven els colors al tremp, començant per les parts més clares (fons, vestits) i acabant amb les més fosques (cabells, ulls).
L’últim pas era retocar els contorns. Vermell, si el fons era clar, i negre si era ocre.


CONVENCIONALISMES I TEMES


El rostre era dibuixat de perfil, l’ull (és perfecte...