Body art

A finals dels anys 1970 es van començar a definir els trets fonamentals de l’Art Conceptual en les seves diferents ramificacions amb les quals, es van iniciar nous llenguatges i comportaments entorn a l’art. Un d’aquests nous llenguatges va ser el Body art, el qual va sorgir tant a Europa com als Estats units.
El Body art, tractava d’un nou art on els artistes treballaven amb el seu propicos, i realitzaven performance com un ritual en lluita entre la vida i la mort. El fet d’utilitzar el propi cos ja tenia varis precedents, com el futurisme i el dadaisme, i en un grup de l’any 1955 japonès, anomenat Gutaï, el qual començava a pintar amb el seu cos untat de pigments, i que cinc anys desprès, per part dels Nous Realismes, Ives Klein amb les seves antropometries i Piero Manzoni tambéexaltant el cos biològic d’artistes.
Tenint tots aquests referents de la integració de l’artista amb el cos, ells van adoptar aquesta idea per un altre camí. Així doncs, per explorar aquest nou camí de l’art treballaven amb les autoagressions on buscaven els límits corporals i mentals. Apart de realitzar aquestes accions, utilitzaven la càmera com a memòria per retornar a allò viscut en un futur.És a dir, la fotografia formava part del procés creatiu, és a dir, el moment de realització de l’acció és vital com a experiència, però a través de les imatges i vídeos, es com l’espectador por reviure l’obra, la càmera es com la memòria que retorna i rescata l’experiència.

El lema compartit per tots els artistes era que calia destruir el cos, s’havia de anar mes enllà dels límits, ja quedestruint mitjançant l’accio corporal proposava una activitat que podia induir a un proces creatiu fisic i mental. El fet d’utilitzar la destruccio, suposava en aquells moments una critica a l'objectualització i al ser efimeres, formaven formaven part de l’univers estètic de la desmaterialització de l’obra d’art. Un exemple podria ser l’obra d’Ana Mendieta, Death of a chicken, on es va presentar davantdels espectadors amb una gallina decapitada, i al final va tacar de sang el seu cos nu. Amb aquesta acció, Mendieta va suggerir que la violència de sacrifici fa referència al món profà en el qual vivia
Com es pot veure, cos és fonamental en aquest moviment, ja que ells prescindeixen de teles i pinzells, i actuen directament amb el cos. El cos es converteix en un laboratori en el qual esdescarreguen les pulsions socialment reprimides o sublimades en els manaments catòlico-protestants. La carn, la pell, les vísceres, els òrgans, les venes, el detritus humà són els materials amb què treballen a les seves accions.
A l’hora d’interaccionar amb l’espectador, l’artista s’ofereix a ell mateix com un mirall on l’espectador es mira, es llegeix i es contempla amb la càrrega sexual, agressiva idestructiva de la seva pròpia existència. Així doncs, podem dir que el cos es presenta davant l’espectador com un text o una pintura on la carn, la sang i les ferides conformen una trama que s’ha d’interpretar. Aquestes performances que feien no eren improvisades, sinó tractaven d’anàlisis dels límits físics i mentals del ésser humà a traves del cos. En el Body art, no es treballava amb el cos, sinóamb els llenguatges del cos, oferint amb el cos un discurs no lingüístic, on cada artista actuava de diferent manera, ja podia ser amb lesions corporals, amb la manipulació del cos, el perill o la resistència. Els artistes exploraven la possibilitat expressiva del propi cos, ja fos com a imatge d’un prototip social o bé com a imatges de la realitat psíquica de l’artista, amb ajuda delmaquillatge, transvestisme i l'ambivalència. El dolor, l’ansietat i les dificultats personals per trobar formes de reconeixement convertien el seu cos en un camp de batalla: la seva identitat es construïa en un procés de treball paral·lel a la pròpia producció artística. Aquest tipus de performance del retrat formava part de l’autoconeixement, i donà lloc a noves formes d’obertura estètica centrades en...