Boecio, "La Consolación De La Filosofía" (Catalan)

Comentari sobre “La consolació de la Filosofia”de Boeci

En el llibre I, Filosofia definex a Boeci com a miserable exiliat. Boeci ha abandonat el lloc d’on és oriünd, un lloc on no governa la massani la Fortuna. Ha estat així com Boeci s’ha allunyat de la pàtria, deixant que la Fortuna i l’opinió general guiïn el seu camí, comportant-se així de manera insensata. Filosofia creu que la maneraperquè Boeci es curi és que retorni a aquesta pàtria que, en última instància, és un estat mental. Un estat mental on, allò que no depèn d’un mateix, no ha d’afectar al filósof i, d’aquesta manera,esdevenir autàrquic. Aquell qui mira pel seu propi govern és l’autèntic filòsof. És clar, que existeixen coses fora d’un que el filòsof no té perquè defugir, aquests són els diners, la fama, etc. Laqüestió és que al filòsof aquestes possessions no li alteren l’ordre de la seva ànima perquè no deixa res a l’atzar.
En el llibre IV Filosofia exposa que per retornar a la pàtria s’ha de pensar com unfilòsof i, com Boeci ja ha captat bé el que Filosofia li vol dir i ha copsat bé el terme de la benaurança autèntica, és hora que Filosofia li doni els instruments per tal que ell sol pugui reconduir el seucamí de retorn. És a dir, que torni al autogovern en tant que autoconeixement. Que torni a aquest estat on res que no depengui d’ell l’afecti.

Per altra banda, hem de dir que l’obra de Boecis’encabeix en l’anomenat neoplatonisme, del qual trobem múltiples referències al llarg de l’obra. Pel que fa al llibre que ens ocupa veiem que el tractament del bé i el mal és platònic en tant que Filosofiaels considera com a contraris i indicant la fragilitat del mal i la fermesa del bé. Ja en el Gòrgias de Plató, trobem expressades les mateixes paradoxes que trobem en el text de Boeci. A ambdóstextos, les paradoxes són ben allunyades de la opinió general i, concretament, a La Consolació de la Filosofia es fa evident la contraposició entre el pensament general (doxa) i el pensament filosòfic...