Bolets

Parts dels bolets |
|
  |
  Formes principals del capell |

Semiesfèric |
Ovoide |
Ondulat |
Amb forma d'embut |
Convex |
Cònic obtús |
Cònic agut |

Cilíndric |
Aplanat deprimit |
Acampanat |
Acampanat cònic |
Esferic globular |
Umbonat obtús |
Umbonat agut |
|

|
Espècies de bolets  Cassoletes, orelles de gat i rabassolesi rabassolesi rabassoles | Bolets de tremolen |
 Afil·loforats |
 Mocoses i llenegues |
 Amanites |
 Tricolomes i bolets d'espores blanques |
 Apagallums, palomes i camperols |
 Bolets d'espores fosques |
 Lactaris, llores i puagres |
 Ceps i mollerics  |
 Gasteromicets. |
 Tòfones i bolets soterrats |
|
Nom | Foto (clicar per veure + fotos) | Descripció | Hàbitat | Observacions |Etimologia |   |
Alzinoi, Pollancró
Armillariella Mellea
Armilaria color de miel | | Barret força carnós, primer hemisfèric o cònic i després convex-aplanat, amb marge estriat. El color és molt variable i depèn del tipus de bosc on es faci. Va del groc mel fins el marró-rogenc, passant per l'olivaci. Està recobert de granets marrons. | Paràsit de moltes espècies forestals. | És comestible, tot ique en exemplars adults només és aprofitable el barret. | armillariella < diminutiu d'armillaria < llatí: armilla (braçalet), pel petit anell que té aquest bolet; mellea < de color de mel. | |
Anisat
Clitocybe Odora
Anisada | | El barret és en primer lloc hemisfèric, després convex-aplanat i finalment deprimit, de color verdós o verd blavós i també blanquinós en els més vells. Elmarge és ondulat i les làmines juntes i de color blanquinós o com el barret. | Boscos de latifol·lis i coníferes, a l'estiu i la tardor. | És comestible i força comú. | klytós < grec: enfonsat; kybe < grec: cap; odora < llatí: olorós. | |
Apagallums, Cogoma, Cogomella, Maneta, Paloma
Macrolepiota Procera
Apagador, Galamperna, Parasol | | És el més gran i espectacular bolet de làmines.Pot assolir 40 cm d'alçària i 30-35 cm de diàmetre de barret. De jove, el barret és esfèric. En créixer, s'obre i s'aplana, es recobreix d'un to bru fosc, s'esquinça formant esquames. | Creix en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici) a tot arreu, és molt comú. Finals d'estiu i tardor. | És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer. És comestible forçabo, però només el barret, ja que el peu és massa dur i astellós. | Macro < grec: gran; lepiota < lepís (grec: esquama) + otós (grec: orella) >> "gran orella esquamosa"; procera < procerus < llatí: alt, esvelt. | |
Bolet de greix de la tardor
Gyromitra Infula
Bonete | | El barret és arrodonit i té forma de cervell, molt sinuós. De color marronaci, més o menys fosc segons lesvarietats. El peu és buit, gruixut, retorçat i de color blanc de vegades rosa carn, més gruixut per la base. La carn és perfumada i gustosa. | Boscos de coníferes. Aquesta varietat es troba a la tardor, tot i que els del seu gènere són més aviat primaverencs. | És comestible després de cuita, però sembla que pot produir enverinaments per acumulació, és a dir, si se'n menja massa. No és recomanabledonar-li als nens petits ni menjar-ne molta o molt seguida. | gyromitra < grec: barret retorçat; infula < llatí: ornament sagrat, mitra. | |
Bolet de pi
Hypholoma Fasciculare
Hifoloma de láminas verdes | | Barret primer hemisfèric i després convex-aplanat, amb un mamelló obtús al centre. De groc-ocre fins a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc fins a verd. El peu està buitde color groc i generalment escamós. La carn és groga olor desagradable. | Sol créixer sobre els troncs. De la primavera fins la tardor. | És força comú i és tòxic. | hypholoma < grec: barret amb borles; fasciculare < llatí: en grups, en conjunts, en feixos. | |
Bolet de Tinta, Pixacà Barbut
Coprinus Comatus
Barbuda, Matacandil | | El barret és primer paraboloide, després campanulat...