Bolonya

Bolonya, un tèrbol procés.






La crisis que ha patit l’anomenat “ Estat de Benestar”, com a conseqüència dels canvis socio-polítics i econòmics que el sistema ha experimentat en elsúltims vint anys, ha portat associada una progressiva i selectiva privatització de serveis que tradicionalment l’Estat gestionava, així com una precarització de les condicions laborals.
Ambaquest procés, s’han generat unes necessitats formatives que, entren en contradicció amb l’antiga concepció de la “Universitat de masses”. Aquest fet se centra en la reconversió de la força de treballmaterial i intel·lectual per les necessitats d’una nova etapa del capitalisme i la tercera revolució tecnològica.
La prioritat de les reformes universitàries que s’han succeit en els últims anys ila coordinació de les mateixes a escala europea a través del procés de Bolonya, ha sigut la rendabilització dels pressupostos universitaris.
La rendabilització d’allò invertit en educació ésirrealitzable sense una selecció més severa, a través de la disminució del nombre de persones que accedeixen a la universitat mitjançant diverses barreres: proves per accedir a la Universitat, augmentde les taxes i de les càrregues associades a la condició estudiantil ( habitatge, transports, material docent, etc.), increment dels ritmes de producció intel·lectual a través de la multiplicació decursos, exàmens, seminaris, que es converteixen en definitiva en jornades de treball a temps complet.
Aquest és, sense dubtes, un dels principals problemes als que s’enfronta l’ensenyamentpúblic amb l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, popularment conegut com a procés de Bolonya. Històricament l’ensenyament superior ha estat negat, per raons socials i econòmiques, a lesclasses populars de la societat. Les lluites socials aconseguiren que l’accés a la Universitat fora més assolible. Malgrat que, a dia d’avui, encara hi han persones, generalment les que tenen rendes...