Bons i mals oradors

BONS I MALS ORADORS

És indiscutible la importància de la veu com a mitjà de comunicació entre les persones. Les veu és un vehicle essencial de què disposem per expressar-nos i per comunicar elsnostres coneixements, pensaments i sentiments.
Un bon orador ha de ser clar, concís, coherent, senzill i natural. Ha d’usar frases curtes per a la comunicació col·loquial i més llargues en el discurs,però fent les pauses pertinents; ha de saber que les repeticions són importants, però no necessàries amb les mateixes paraules sinó amb sinònims; sap que s’han de fer periòdicament recapitulacions delnostre missatge, de les idees principals; exposa paral·lelismes per ajudar a entendre millor i clarificar el seu missatge.
Aquestes característiques no impedeixen que tothom tingui, o, si més no,intenti buscar, un estil propi, fundat en els seus recursos específics i les seves habilitats expressives. L’objectiu en l’expressió oral, és comunicar quelcom de la millor manera i amb el major impactepossible.
Tota persona que exposa alguna cosa davant un receptor té una intenció bàsica i essencial: comunicar.

Tot això ho han aconseguit molts dels meus professors durant la meva formació,pràcticament tots els professors que he tingut s’han expressat amb claredat, naturalitat i senzillesa però també he tingut males experiències amb algun d’ells.
Recordo una professora que vaig tenir durantl’ ESO. Era la nostre professora de tecnologia, era una dona de mitjana edat que varem tenir durant dos cursos. Tots opinàvem que costava molt d’entendre, pel fet que s’expressava molt malament i apart, era valenciana. Durant tota l’hora de classe era incapaç de mirar-nos a la cara; mirava sempre a la pissarra o bé al terra. Tenia un to de veu molt baix i uniforma, fet que feia que atendre aclasse fos molt complicat. Sempre repetia les mateixes paraules, mai usava sinònims. Pronunciava amb molta dificultat, el pitjor de tot és que mai entenies el que t’estava explicant, mai acabava les...