Bosc màgic

Bosc màgic
Narrador: Hi havia una vegada un bosc màgic. La seva llegenda explica que quan en aquell bosc entri una persona que estimi més la seva pobresa que tota la felicitat d’aquest món, el boscperdrà la seva màgia i passarà a ser un bosc normal. Molt a prop d’aquest bosc vivien una àvia i el seu fill. Vivien tots dos en una casa petita i mai no entraven al bosc màgic, ja que l’àvia pensavaque era un lloc perillós. Tot continuava igual, amb felicitat i tranquil·litat fins que un dia necessitaven llenya per a fer foc.
Àvia: Fill, ves a buscar llenya que ja no hi ha. Sobretot ves-la abuscar a l’altre banda de la muntanya.
Narrador: Llavors el fill va dir en veu baixa...
Fill: Perquè tinc que anar a l’altre banda de la muntanya, si tinc un bosc aquí al costat?
Narrador: Llavorsva començar a tallar i a tallar llenya per portar-la cap a casa. Així ho va fer durant dos dies seguits. El tercer dia, cansat, es va asseure en un tronc del bosc.
Fill: Buff, que cansat que estic...Narrador: De sobte, va sortir una serp que es va convertir en una dona-serp molt bonica.
Fill: Oh, que bonica, ets el amor de la meva vida...
Narrador: Mentrestant, l’àvia va deixar entrar unanoia petita que tenia molt de fred a prop de la llar de foc. Llavors va arribar el fill amb la dona-serp.
Fill: Mare, vull que la meva noia es quedi a viure amb nosaltres.
Àvia: Estàs segur? Semblaun noia molt estranya, té llengua de serp.
Narrador: I passaven els dies...
Àvia: Fill, millor que deixis aquesta noia es molt estranya t’acabarà fent mal i separant-nos.
Fill: Mare, cada dial’estimo més, mi vull casar amb ella.
Narrador: Malgrat tots els consells que li va donar l’àvia la parella es va casar. La dona-serp va insistir al seu marit que l’àvia no l’estimava.
Dona-serp: Amor meu,la teva mare no m’estima, crec que ja no em vol a casa. Buah-Buah...
Fill: Tranquil·la, ara ho arreglo... Mare, vine aquí!!!
Àvia: Si diguem...
Fill: Com que ja no estimes a la meva parella i...